Els acords de Bellver, pendents dels ajusts pressupostaris

El Govern elabora un pla economicofinancer que decidirà les partides que s’han de retallar per complir la regla de despesa i el pla d’estabilitat

Algunes de les mesures dels Acords de Bellver es poden veure compromeses per la revisió que du a terme l’Executiu balear dels seus pressupostos, per tal d’assolir les exigències de Madrid de fer ajusts per complir la regla de despesa i l’objectiu d’estabilitat. A més, la revisió a la baixa del creixement econòmic previst en els comptes (del 2,7% al 2,5%), la manca d’un govern estatal i la baixada dels fons europeus incrementen els dubtes sobre la possibilitat que l’educació gratuïta per als infants de 0 a 3 anys o la creació de nous centres d’atenció primària, dues de les mesures estrella dels esmentats acords de governabilitat, es puguin fer efectives, tot i que des del Govern es recorda que són compromisos de la legislatura que dura fins al 2023.

La necessitat de preparar per a setembre un nou pla economicofinancer que inclogui mesures d’estalvi per fer front a l’excés de despesa de la Comunitat ha provocat reunions estivals amb totes les conselleries per tal de decidir quines partides econòmiques es poden retallar amb vista als pressupostos d’aquest exercici i del següent. A més, el BBVA ha rebaixat l’optimisme del Govern amb una previsió de creixement del PIB per a les Illes del 2%, davant el 2,7% previst en els pressupostos autonòmics, per la qual cosa la revisió fins al 2,5% podria ser insuficient i la caiguda d’ingressos, superior a la prevista.

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) qualifica de “molt improbable” la possibilitat que la comunitat balear compleixi l’objectiu d’estabilitat per a enguany. Així mateix, l’entitat estima com a “alt” el risc per a l’Arxipèlag de no complir la regla de la despesa. A més, el deute de la Comunitat s’ha situat el primer trimestre de l’any en 9.248 milions d’euros, un nou rècord d’endeutament. Tot i que des del Govern es destaca que en aquest paràmetre les Illes no tenen risc de superar el màxim de deute permès i que aquest increment és degut que en el primer trimestre ja s’ha fet efectiu el 80% dels crèdits previstos per al 2019, es tracta d’un nou entrebanc per finançar algunes de les inversions anunciades durant la campanya electoral i reflectides als Acords de Bellver. Des del Govern també es recorda que part dels problemes pressupostaris actuals obeeixen a les despeses extraordinàries de prop de 172 milions que es varen produir a final de 2018: 142 per pagar les sentències de la protecció del territori i 45 per a les ajudes de les inundacions del Llevant.

Crítiques de l’oposició

El president del PP de les Illes Balears, Biel Company, critica aquest increment del deute i ha anunciat que interpel·larà la consellera d’Hisenda, Rosario Sánchez, per tal de conèixer “on està retallant la senyora Armengol i on continuarà retallant per anivellar uns pressupostos que tenen un forat de més de 500 milions d’euros”.

Pel líder popular, aquest model de governar de l’esquerra no és exclusiu de les Balears. “Quan governa l’esquerra, veim com en una legislatura o en dues acabam malament o molt malament i amb l’Administració en fallida, i això és una cosa que passa constantment tant en aquesta terra com en el conjunt d’Espanya”, remarca.

Les Illes varen aprovar per al 2019 un pressupost de 5.457 milions d’euros, 448,9 milions més que el 2018. Aquesta xifra representa un increment del 8,96% i el situa com el més alt de la història de les Balears. Enguany, es dediquen 1.726 milions d’euros a Sanitat, un 9,21% més; 1.000 milions a Educació, un 6,91% més; 180 milions a Serveis Socials, un 2,37% menys pel traspàs als consells insulars de les polítiques socials; 111 milions a Treball, un 12,5% més, i 57 milions a Habitatge, un 136,3% més.

Des de diverses conselleries consultades per l’ARA Balears asseguren que els ajustos en cap cas afectaran la recuperació dels drets en l’àmbit social aconseguits durant la legislatura passada, com l’eliminació del copagament farmacèutic i la sanitat universal, amb prop de 70.000 noves targetes del servei de salut. Encara que la consellera de Presidència i portaveu ha indicat que aquesta revisió pressupostària no afectarà els serveis ni els drets recuperats pels ciutadans durant aquests darrers quatre anys, des del Ministeri de Sanitat es reclamen ajusts de despesa dins aquest àmbit.

Ajusts sanitaris

Cal recordar que el pressupost de la Conselleria de Salut per al 2019 ha crescut amb prop de 145 milions, un total de 410 milions, si el comparam amb l’inici de legislatura. S’ha registrat un fort increment del capítol del personal, al qual es dediquen 829 milions, un 7,36% de pujada per fer front al pagament dels prop de 16.000 professionals que fan feina en el servei de salut. Per a l’augment previst dels sous, que és d’un 2,5%, s’hi destinaran 17,4 milions; per al reconeixement de la carrera professional, 5,9 milions; per a la contractació de nous professionals, 5,3 milions, i per a l’eliminació de la desigualtat salarial entre homes i dones, 1,6 milions. En total, l’increment és de 56,8 milions. Des de l’Executiu balear s’assegura que les mesures en estudi es dirigiran principalment a millorar l’eficiència en la compra de medicament mitjançant subhastes o a través de la central de compres creada a final de legislatura.

Altres departaments del Govern també estudien com poder fer front a mesures incloses en els Acords de Bellver. Afers Socials vol incrementar les places residencials per a persones majors i la xarxa perceptora de renda social. La de Mobilitat i Habitatge té previst impulsar habitatges socials i ampliar la xarxa ferroviària, i la de Cultura, crear noves infraestructures, com la Caixa de Música i la nova seu de l’Orquestra Simfònica.