DIARI DE CAMPANYA

Vox, l’esquerra abertzale i una boda

Abascal defensa al País Basc la "pàtria" espanyola

Als mítings de Vox es crida "¡ Viva España!" una mitjana de sis o set vegades. I de cada cinc frases que pronuncia Santiago Abascal, en una hi ha la paraula 'pàtria'. No són estadístiques científiques però s’apropen bastant a la realitat. Són les dotze del migdia al Kursaal de Sant Sebastià i el líder de Vox agafa el micròfon. "Ni país, ni estat, ni eufemismes semblants. Espanya és la nostra pàtria", diu Abascal. El públic embogeix, gairebé literalment, i aplaudeix entregat onejant banderes espanyoles. La sala no s'omple, i a última hora corren a plegar cadires perquè no se'n vegi cap de buida.

"Ja era hora que algú sortís a contrarestar la passivitat del PP i sobretot del PSOE", afirma un home d'uns seixanta anys llargs que ha anat a escoltar Abascal a Sant Sebastià. "El que diu Vox no és d’extrema dreta. Està dins de la Constitució, Vox és democràcia", assegura sense ruboritzar-se després d’escoltar com el líder de Vox atribueix el suposat augment de la criminalitat a Euskadi als immigrants. "Quan governem, la nacionalitat dels qui delinqueixen serà pública", promet Abascal. 

Mentre el candidat de Vox continua carregant contra les comunitats autònomes, el PNB, Pedro Sánchez i els independentistes catalans –colpistes, en el llenguatge de tota la dreta espanyola–, a fora centenars de manifestants convocats per l’esquerra abertzale criden contra Vox. "És una vergonya que vingui aquí. Són uns feixistes", exclama una senyora de mitjana edat que ha vingut amb la seva filla.

Incidents a la porta del palau de congressos

Al Kursaal sona l'himne espanyol i es dona per acabat el míting. La policia conté els manifestants i els fa enrere, però tot seguit deixa sortir els simpatitzants de Vox i comencen les empentes, els insults i les provocacions. "És que els de Vox han vingut a això", comenta una noia que passava pel carrer i s'atura per veure què passa. 

Al primer pis del Kursaal se celebra una boda. És l'hora del còctel i els convidats ignoren els nuvis per abocar-se al balcó. Des de la seva posició privilegiada observen, com si d'una obra de teatre es tractés, tot el que passa al carrer. Tothom espera la sortida de Santiago Abascal. Però el líder d'extrema dreta s'escapoleix per una altra porta. S'acaba l'espectacle.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF