ENTREVISTA

Vicenç Vidal: “Per ajudar els pagesos s’han de llevar privilegis al turisme”

Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca

Vicenç Vidal (Esporles, 1980) és conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca i regidor del PAS-MÉS a l’Ajuntament d’Esporles. Durant tota la legislatura ha estat en el centre de l’atenció política i mediàtica per diverses qüestions: les inundacions i la neteja dels torrents, l’amenaça de la Xylella, les subvencions als pagesos i, ara, la llei agrària i els vessaments d’aigües fecals a les platges. Tanmateix, no tot han estat mals tràngols: Vidal també ha aconseguit la tramitació del Parc Natural de Cabrera, la posada en marxa del decret de posidònia i la protecció de diversos espais naturals.

Tota l’oposició critica la llei agrària, ha rebut esmenes a la totalitat i la majoria d’organitzacions del sector s’hi oposen amb força. Per què la continuau defensant i per què creis que heu rebut tantes crítiques?

Teniu raó que la llei ha rebut moltíssimes esmenes, però l’anterior també. La llei Company en va rebre unes 300 esmenes i aquesta, unes 350. Hem de centrar el debat i veure de què volem discutir. Si volem discutir d’agricultura, hi ha consens. Si parlam d’urbanisme, no n’hi ha. Nosaltres no volem que s’utilitzi l’agricultura per a finalitats urbanístiques; creim en aquella pagesia que genera i dona riquesa i a la qual s’ha d’ajudar. Aquelles activitats que són complementàries de l’agricultura ho han de continuar sent i no la poden substituir. El Govern i aquesta llei aposten pel sector professional, pels pagesos. Quan et centres a ajudar els pagesos professionals, els que tenen una renda agrària, has d’eliminar privilegis d’altres sectors. Pensau que hi ha molt poc sòl en mans dels pagesos, que sovint l’han d’arrendar, i al sòl rústic hi ha moltes activitats que generen molts de beneficis, com el turisme i l’especulació urbanística. Una de les crítiques que se m’han fet i que -per dir-ho d’alguna manera- més m’ha agradat és que volem que els pagesos continuïn fent de pagesos.

La llei inclou una diferència entre el que anomenau agroestances i els agroturismes. Com l’explicaríeu?

Amb la llei anterior, en qualsevol edificació es podia fer un agroturisme. Qualsevol instal·lació es podia reconvertir. Això beneficia certs propietaris de sòl agrícola, però no els pagesos. Un agroturisme és una instal·lació dedicada, precisament, al turisme. Abans es distingia entre aquells agroturismes que eren purament turístics i aquells on també es feia agricultura. Ara hem ajuntat aquestes dues categories i hem creat les agroestances. Són una nova modalitat de lloguer turístic de l’habitatge principal del pagès, en què es podran llogar per dies o setmanes fins a sis places durant un màxim de sis mesos. Ara, gràcies a les esmenes que hem rebut, tenim un altre debat. El debat és si han de ser sis places, deu o dotze. Això ho decidirà el Parlament.

Què pensau del fet que la mesura més polèmica d’una llei agrària sigui precisament la que afecta el turisme i els usos del sòl?

Hi ha diverses visions sobre aquest recurs tan important que és la terra. Nosaltres entenem que damunt el sòl rústic hi ha una activitat, l’agricultura, que volem protegir, defensar i potenciar. També se n’hi poden fer d’altres, que segurament generen més plusvàlues als propietaris, però nosaltres defensam una Mallorca agrària, amb capacitat de produir aliments. Pensau que a molts pagesos els costa llogar terres per conrar perquè la gent té expectatives sobre el sòl rústic.

Heu reconegut que pagau tard algunes subvencions als pagesos. En quina situació ens trobam ara mateix?

Sí, sí. Tothom que no cobra una ajuda sent que hi ha un retard, és normal. Demanam disculpes a tothom, només faltaria. De tota manera, gràcies als cinc milions que hem pagat aquest juliol, les Illes Balears són la comunitat que ha pagat un major percentatge d’aquestes ajudes, un 26%. Parlam de 38 milions d’euros en ajudes al món rural. Durant dos anys, l’exconseller Biel Company no va convocar ajudes i aquest retard acumulat es nota. Nosaltres sempre hem tingut les portes obertes a tothom. A més a més, el retard es deu a l’èxit de les convocatòries: la línia de modernització del camp, l’hem haguda d’augmentar.

Ja no es parla tant de la Xylella . En quina situació es troba la plaga?

Vàrem ser els primers que vàrem aixecar la mà, vàrem aconseguir declarar contenció. Hi vàrem fer i hi feim molta feina. Es varen haver d’analitzar mostres, arrabassar arbres, fer molta feina de laboratori, mirar de trobar varietats més resistents i preparar ajudes per als afectats. El problema de la Xylella no acabarà en una legislatura ni en dues. Hem d’aprendre a conviure-hi i fer feina per tirar endavant. La Xylella encara és aquí i continuam fent-hi feina.

Passant a l’àrea de Medi Ambient, recentment s’ha aprovat el llargament debatut decret de posidònia. En general, ha estat ben acollit, però així i tot teniu algunes crítiques. Creis que el problema és la manca de recursos o és que hi ha més mancances?

Si m’ho permeteu, us ho il·lustraré amb un exemple. Fa anys que tenim clara la normativa contraincendis: no podem tirar les llosques, no podem encendre coets a prop de la massa forestal, hem de respectar els períodes per fer barbacoes i focs. I així i tot, el 80% dels incendis continuen sent provocats per la mà de l’home. Durant aquesta legislatura, hem fet molta feina i hem avançat en la conscienciació sobre la posidònia. I ara, per primera vegada, tenim un servei de vigilància de quinze embarcacions que han fet 20.000 actuacions informatives i han mogut 2.000 barques. Aquesta legislatura ha estat un èxit quant a conscienciació. El decret és pioner i comença a tenir resultats. Tota norma necessita un temps per aconseguir aplicar-se. No podem saber-ne l’eficàcia perquè és l’únic decret i l’únic dispositiu de protecció de la posidònia que hi ha a la Mediterrània. Que hi ha pocs recursos? No sabem si són pocs, no podem comparar, però són els únics que tenim. I ja s’han vist alguns resultats. A Formentera, on hi han treballat, l’impacte minva i esperam que això s’estengui. La posidònia és una espècie emblemàtica i és important que la valorem.

Els vessaments fecals a les platges de Can Pere Antoni i Ciutat Jardí han copat l’actualitat aquesta setmana. Què ha de fer la Conselleria per evitar aquestes situacions?

Ara mateix tenim una inversió en el cànon de sanejament de 28 milions d’euros. Quan plou molt, la depuradora és al final dels problemes. Abans, s‘ha d’evitar que les aigües pluvials col·lapsin el sistema i per això són importants aquestes inversions, que abans no s’havien fet. Aquesta legislatura hem apostat fort pel manteniment i la millora de tota la xarxa: hem millorat les infraestructures que hi havia i hem signat nous contractes amb les concessionàries que ens garantiran un millor manteniment. La gestió de l’aigua s’ha de tractar com un tot i hem fet moltes millores en la gestió en alta o amb les dessaladores, per exemple.

L’acumulació de plàstics que de vegades acaben a la mar és un altre problema.

Sí, a llarg termini hem d’incidir sobre aquest problema amb eines com la llei de residus, que evitaran que es generin aquests plàstics i que marcarà un abans i un després. També hem recuperat l’educació ambiental; al final, la conscienciació és molt important. A curt termini, hem de millorar els sistemes de recollida de fems i de reciclatge. Hem vist que tenim molta capacitat de millora. Esporles n’és un gran exemple, amb la quota més alta de recollida selectiva gràcies al sistema porta per porta. Sant Llorenç, per exemple, també, gràcies a l’esforç que s’ha fet amb els grans productors.

Aquesta setmana hem sabut que el govern central ha informat negativament sobre el projecte de prospeccions Medsalt 2, tal com ja va fer en el seu moment la Comissió balear de Medi Ambient. Podem estar segurs que es descartarà finalment aquest projecte?

Des de la Conselleria sempre hem mantingut el nostre no rotund a aquest projecte. El Parlament va presentar per unanimitat una iniciativa legislativa al Congrés que va ser vetada pel PP i Ciutadans. Com sabeu, l’hem tornada a presentar i esperam que el nou govern no la veti aquesta vegada. Si em permeteu l’expressió futbolística, ara anam ‘partit a partit’ amb cada projecte de prospeccions i hi jugam un partit a còpia d’informes ambientals. Esperam que el nou govern espanyol faci aviat una moratòria de tramitació de projectes i que s’aprovi la nova llei per prohibir-los. Mentrestant, estam contents que l’executiu central es faci seus els nostres arguments i les conclusions dels nostres informes.

Fa poc s’ha aconseguit l’ampliació del Parc Nacional de Cabrera. Què aportarà això?

És un èxit. Se suma al corredor de cetacis, que és un altre èxit que s’ha celebrat poc i que, entre altres coses, ha ajudat a lluitar contra les prospeccions. Cabrera és ara el parc maritimoterrestre més gran de l’Estat i un dels més grans de la Mediterrània. Amb l’ampliació, incloem nous hàbitats singulars submarins que fins ara no estaven reconeguts en el sistema de parcs nacionals i en garantim la protecció. Lamentam haver perdut un any en la tramitació a causa de la paràlisi en el govern de Madrid, però esperam que ara se’n pugui fer la tramitació aviat.

Si hi tornàs a haver un govern d’esquerres, us agradaria tornar a ser conseller?

En acabar aquest mandat farà dotze anys que som regidor a Esporles i quatre que estic a a la Conselleria. Seré on els companys em diguin i on faci més falta. Els que em coneixen saben que tant som bo per retirar cadires quan acaben les festes com per estar aquí, a la Conselleria.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF