El Tribunal Suprem obvia la Fiscalia i deixa Torra sense escó

La Junta Electoral envia un requeriment a Torrent i dona dos dies al Parlament per comunicar qui passa a ser el nou diputat

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha rebutjat per unanimitat suspendre l'acord de la Junta Electoral Central (JEC) del 4 de gener i, per tant, avala la pèrdua de la condició de diputat del president de la Generalitat, Quim Torra, segons ha pogut saber l'ARA i ha confirmat hores després el Suprem. La decisió es refereix a la suspensió cautelar i teòricament no prejutja el fons de la decisió -pendent de resolució durant les properes setmanes-, és a dir, si la JEC tenia competència per dictar aquesta resolució. La pilota passa ara al Parlament: acatar o no acatar, aquesta és la qüestió.

Consulteu aquí la interlocutòria del Suprem en què rebutja les cautelars demanades per Torra i avala la seva pèrdua de l'escó (PDF)

Qui surt desautoritzada és la Fiscalia, que s'havia posicionat clarament a favor de la suspensió cautelar i, per tant, contra la JEC. El fiscal en cap de la secció contenciosa administrativa, Pedro Crespo, havia incorporat diverses sentències del Tribunal Constitucional per defensar la tesi contra l'autoritat de la Junta Electoral per decidir sobre qüestions similars.

Teòricament, la presidència de la Generalitat no estaria en l'aire, ja que la JEC no ha entrat en la qüestió de la presidència i s'ha limitat a anul·lar l'escó. El lletrat major del Parlament sosté que, si bé per ser elegit president cal ser diputat, no és causa de cessament no tenir l'escó. De fet, els equips de Torra i del president espanyol, Pedro Sánchez, confirmen que continuen treballant en la reunió que han de mantenir a finals de gener o principis de febrer.

La JEC ordena la inhabilitació immediata de Torra amb una divisió màxima

De moment, en base a la decisió del Suprem, la JEC ja ha enviat un requeriment personal al president del Parlament, Roger Torrent, perquè comuniqui quines mesures ha impulsat per confirmar la retirada de l'escó de Torra. A més, la Junta de Barcelona també ha requerit a la cambra catalana que en un termini màxim de dos dies comuniqui quin és el diputat que substituirà al president a partir d'ara (ha acceptat finalment que Ferran Mascarell ocupi l'escó de Carles Puigdemont). Si abans de dilluns no hi ha novetats, la mesa del Parlament tindrà dilluns la seva primera prova de foc, ja que haurà de decidir si permet que Torra voti en el ple.

Els arguments de la sala

Els magistrats esgrimeixen principalment dos arguments per mantenir la inhabilitació ordenada per la JEC. Per una banda, defensen que la junta és competent per retirar la condició de diputat a partir d'una sentència no ferma per causa d'"inelegibilitat sobrevinguda". Una potestat que li va atorgar la reforma legal pactada entre PSOE i el PP l'any 2011. I per una altra, creuen que l'acord impugnat no genera una situació irreversible, com havien defensat tant Torra com la Fiscalia.

Tot i que aquest dijous el Suprem no ha entrat en el fons de la qüestió, el rebuig a les cautelars apunta, segons fonts jurídiques, que acabarà avalant la competència de la JEC per inhabilitar Torra. ¿Quin sentit tindria, sinó, mantenir l'anul·lació de l'escó i generar un conflicte institucional amb el Parlament amb possibles conseqüències constitucionals si pensessin acabar donant la raó a Torra, és a dir, si acabessin decidint que la JEC no tenia competències per anul·lar el seu escó?

El paper del Parlament

El conflicte institucional està servit, ja que el Parlament pot decidir desobeir la resolució de la JEC, afirmant que l'òrgan administratiu -ara emparat pel Suprem- no té competència per retirar la condició de diputat ni per imposar el compliment de la seva resolució. Les conseqüències penals no són difícils de preveure, amb la fabricació d'un nou cas Atutxa, el president del Parlament basc que va ser suspès per desobediència.

El PSC i Cs ja han reclamat aquest dijous al president de la cambra, Roger Torrent, que demani un nou informe als lletrats sobre la situació del president del Govern, Quim Torra. Els juristes en van fer un, però socialistes i taronges en volen un altre perquè aquesta vegada es pronunciï sobre com afecta la nova decisió del Suprem. Fonts parlamentàries expliquen que Torrent ha pres nota de la petició, però no ha comunicat què farà. Només és potestat seva demanar aquest tipus d'informes i l'oposició no els pot forçar pel seu compte. El PSC i Cs volen que l'informe estigui fet per dilluns abans del ple.

Rebuig de les al·legacions del Parlament i avís a Torrent

A més de la interlocutòria sobre les cautelars, la sala tercera del Suprem també ha dictat una providència en què assenyala que ha rebutjat les al·legacions que va presentar la mesa del Parlament el passat 14 de gener. Els magistrats consideren que ha de ser el ple en pes qui presenti aquestes al·legacions i insta Torrent a portar-ho a votació a la cambra. En aquest sentit, dona un termini de quinze dies per corregir aquesta situació. En la providència, la sala també recorda a Torrent que ha de presentar els recursos com a president del Parlament i no pas a títol personal, com hauria fet amb el de la mesa.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF