UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU 2019

Torra es desmarca d’ERC i aposta per reobrir la confrontació amb l’Estat

El president tanca la porta al diàleg i crida l’independentisme a preparar-se per “arriscar i desobeir”

Cridant a la unitat però marcant distàncies amb ERC. Així va reaparèixer el president de la Generalitat, Quim Torra, que després de visitar dilluns els presos a Lledoners va obrir dimarts el curs amb una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) en què va establir les bases de la que ha de ser, al seu parer, l’estratègia de l’independentisme en els pròxims mesos. Segons ell, el full de ruta passa per recuperar la iniciativa i tornar al conflicte amb l’Estat: “No ens enganyem a nosaltres mateixos. Descartat un govern espanyol que defensi l’autodeterminació, només ens queda la confrontació democràtica i pacífica”. Un missatge als antípodes del que defensa el líder d’ERC, Oriol Junqueras, que un dia abans havia dit que “la solució només pot passar pel diàleg”.

El cap de l’executiu català va lamentar que la repressió de l’Estat durant l’últim any i mig -amb el 155, la presó i l’exili- hagi fet perdre capacitat d’iniciativa i d’esperit constructiu a l’independentisme, i, per això, va fer una crida a “superar el moment de reacció a la defensiva” i reobrir el pols amb l’Estat. Com? Torra no ho va concretar, però sí que va avisar que és necessari que institucions i societat civil vagin de bracet com l’1-O i que caldrà ser conscients del cost. “Caldrà ser forts, resistir els cops i assumir que serà difícil. Acceptar la necessitat de fer sacrificis”, va apuntar el president. “Ens caldrà arriscar molt si volem que el nostre projecte independentista arribi a bon port. Cal estar disposats a arriscar”, va afegir.

Torra va anar més enllà i va subratllar que també els representants institucionals hauran d’estar preparats per “assumir totes les conseqüències” i desobeir “lleis injustes” si cal. “No podem seguir aprovant al Parlament més resolucions sobre el dret a l’autodeterminació si els seus representants no són capaços d’aplicar aquestes resolucions per sobre de qualsevol tribunal”, va alertar. I va remarcar que ell sí que està disposat a fer-ho: “Em poden posar totes les multes que vulguin, em poden amenaçar i obrir més processos judicials, poden insultar-me i provar d’escarnir-me, em poden intentar inhabilitar, però en cap cas em faré enrere”.

En la línia de Puigdemont

El discurs de Torra va seguir l’estela de l’últim assaig de Carles Puigdemont, que en llibre Reunim-nos. Reflexions sobre el retorn a la unitat (La Campana) considerava que “no era realista ni honest” defensar que la independència podia arribar per la via del diàleg, i apostava també per la confrontació. Puigdemont tancava el seu escrit amb dues preguntes: si l’independentisme estava disposat a tornar a col·lisionar amb l’Estat i si tenia prou força per fer-ho. Dimarts Torra no va contestar la segona però va deixar clar que, en el seu cas, la resposta a la primera és sí. “El conformisme és una opció legítima, però no és la meva. No soc un president per gestionar l’autonomia. Si soc aquí és per fer la República”, va defensar. “Que ningú compti amb mi per convertir l’1-O en un record melancòlic”, va subratllar.

El dubte, però, és si l’estratègia de Torra és compartida per la resta de l’independentisme i, fins i tot, del mateix Govern. En els últims dies veus de JxCat com la del conseller de Territori, Damià Calvet -“La confrontació intel·ligent passa per fer-nos forts a les institucions”-, o el secretari general de la Crida, Toni Morral -“Exigir a les institucions que facin coses que no tenen prou suport social al carrer és molt arriscat perquè podem perdre també el poder autonòmic que tenim en aquests moments”-, han remarcat la importància de preservar les institucions, cosa que entra en contradicció amb la desobediència que va plantejar Torra.

La distància entre els socis de govern s’eixampla

Més distant encara a la proposta del president de la Generalitat està ERC, que en les últimes setmanes ha redoblat els seus missatges apostant pel diàleg amb l’Estat. Dimarts, Torra també va evidenciar la distància estratègica en altres aspectes com els pressupostos -el cap de l’executiu situa només la CUP en l’horitzó, mentre que ERC intenta sumar-hi també els Comuns i el PSC- o un possible avançament electoral com a resposta a la sentència. Mentre que els republicans, amb Junqueras al capdavant, demanen no descartar-lo, Torra va subratllar la importància de mantenir l’estabilitat del Govern de cara a la resposta al Tribunal Suprem.

El president, que té previst pronunciar una altra conferència el 5 de setembre a Madrid, no va detallar encara dimarts quina és la seva proposta per respondre a una hipotètica condemna dels líders independentistes, però sí que va avisar que “l’Estat ha de saber que amb aquesta sentència escriurà la seva condemna política pel que fa a Catalunya”. A més, va remarcar que cal ser conscients que en cas de condemnes contra els dirigents independentistes és possible que es reactivin les euroordres contra els exiliats, començant per l’expresident Carles Puigdemont, a qui Torra es va comprometre a intentar restituir, perquè aquest, va dir, va ser l’objectiu amb què ell va arribar a la presidència.

Recuperar la unitat

Després d’un estiu en què la desunió independentista s’ha fet més evident que mai, Torra va voler aprofitar la seva primera intervenció pública després de les vacances per fer una crida a tots els actors independentistes a recuperar la unitat. En aquest sentit, va situar la Diada com el dia ideal per recosir les diferents sensibilitats i “reprendre el projecte cap a la independència”. Segons Torra, aquest Onze de Setembre és el “més important” per fixar l’objectiu de la independència “una altra vegada”, així com per “reprendre la confiança”. “Això depèn de nosaltres. No cal esperar cap sentència, euroordre ni moviment de l’adversari”, va dir Torra, que va concloure que cal, “entre tots, fer rebrotar aquest projecte més fort que mai”.

A l’espera de com responen la resta d’agents independentistes, Torra va obtenir el rebuig frontal de Ciutadans i Societat Civil Catalana (SCC). “No estan satisfets amb tot el mal que han fet a Catalunya, en volen més”, va avisar la portaveu dels taronges, Lorena Roldán, mentre que l’entitat unionista va apuntar a noves mobilitzacions contra l’independentisme si torna el xoc institucional.