Quinze hores per intentar desmuntar la rebel·lió

El judici arriba a la fi amb els informes de les defenses i l’últim torn de paraula per als acusats

Quatre mesos després, el judici del Procés entra en la seva divuitena setmana i en les últimes quinze hores, reservades per als advocats de la defensa i els dotze acusats, que s’enfronten a altes penes de presó pels fets de l’octubre del 2017. És l’últim intent per desmuntar el relat de la rebel·lió que la Fiscalia va posar sobre la taula el 31 d’octubre amb la querella del fiscal José Manuel Maza, que el jutge instructor Pablo Llarena va avalar per mantenir en presó provisional els principals artífexs del referèndum i que el tribunal presidit per Manuel Marchena haurà de decidir si dona per bo o, en canvi, suavitza.

Com si res no hagués passat durant el judici oral, el ministeri públic no es va moure ni un mil·límetre la setmana passada en l’exposició del seu informe final, en el qual Javier Zaragoza va elevar els fets a un cop d’estat, agafant-se a la definició del filòsof austríac Hans Kelsen. Un qualificatiu eminentment polític que va sorprendre els lletrats de l’altre costat de la sala, ja que no és un concepte que aparegui al Codi Penal. El discurs de l’exfiscal en cap de l’Audiència Nacional tindrà avui la primera resposta d’Andreu Van den Eynde, lletrat d’Oriol Junqueras, que és qui s’enfronta a una petició de pena de presó més alta per part de la Fiscalia: 25 anys. “El que faré serà desemmascarar arguments esbiaixats i parcials i demostrar que el que en realitat es discuteix és una desobediència judicial”, assegura Van den Eynde a l’ARA, que també s’inspirarà en el pensament d’experts. En el seu cas, de veus “progressistes” que han teoritzat sobre el dret penal “modern”, com Ronald Dworkin, Anthony Duff o Roberto Gargarella.

Els advocats s’han trobat amb una delimitació del temps imposada pel tribunal: només una hora per acusat per defensar l’absolució. Això obliga els lletrats a coordinar-se mínimament perquè tot el que es vulgui exposar quedi dit i a confiar en els informes de la resta de companys. Per exemple, Van den Eynde dedicarà part de les dues hores a denunciar la “causa general contra l’independentisme” i les suposades irregularitats en les investigacions prèvies, com la del jutjat 13 de Barcelona. Al seu entendre, és un “problema seriós” per al tribunal valorar proves sobre les quals els suposats autors no n’han pogut dir res, com l’agenda Moleskine i el document EnfoCATs atribuïts a Josep Maria Jové. També és un element important de cara a Estrasburg.

Més enllà d’una certa harmonia en els raonaments, també es podran percebre diferències en els plantejaments dels diferents advocats, cosa que ja va passar en el tràmit de les qüestions prèvies, en què ja es van poder al·legar possibles vulneracions de drets fonamentals. Qui va deixar clar des del principi que no entenia aquest procediment com una causa política és Xavier Melero, lletrat de Joaquim Forn, que avui serà el segon a prendre la paraula.

Ni rebel·lió ni sedició

La seva línia de defensa és singular pel rol que la Fiscalia atribueix a l’exconseller d’Interior com a responsable polític dels Mossos, el suposat “braç armat” de la rebel·lió. Aquest debat ha copat el protagonisme del judici durant moltes setmanes, però paradoxalment la Fiscalia hi va passar de puntetes en l’informe final. Melero aprofitarà les declaracions de Josep Lluís Trapero i Ferran López per demostrar que el Govern no tenia domini sobre el cos, tal com es desprèn de la versió que van donar de la reunió del 28 de setembre al Palau de la Generalitat entre la cúpula dels Mossos i el Govern, en la qual van aconsellar la desconvocatòria de l’1-O i van insistir en el compliment de les ordres judicials. “La violència brilla per la seva absència”, sostenen fonts de la defensa de Forn, que entenen que això invalida la rebel·lió i la sedició.

Per l’atribució d’aquest últim delicte es va obrir la causa a finals de setembre del 2017 contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que diumenge van complir 600 dies a la presó. Benet Salellas, advocat del president d’Òmnium Cultural, situava aquest cap de setmana en una entrevista a Catalunya Ràdio que el que es dirimeix al judici és un debat sobre la resistència passiva: desobediència civil versus sedició. La defensa de Cuixart només tindrà una hora per defensar-se, per bé que és probable que algun dels seus col·legues, com Jordi Pina, que en té tres, li cedeixi part del seu temps.

No serà fins dimecres que els acusats tindran l’últim torn de paraula per demanar la seva absolució. En acabat, el judici quedarà vist per a sentència i posarà un punt i a part en el procediment. Serà el moment perquè el tribunal decideixi si posa els presos en llibertat, amb les implicacions que això té per als membres del Congrés i el Senat. També per a Junqueras -elegit eurodiputat- i Forn, que dissabte hauria d’assistir a la constitució de l’Ajuntament de Barcelona.

Les claus de les dues últimes sessions

Una hora per acusat

La 51a jornada se centrarà en els informes de les defenses, començant per l’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde. Cada lletrat tindrà una hora d’exposició per acusat, cosa que implica que aquesta fase podria allargar-se fins a 12 hores i ocupar part de dimecres. A Van den Eynde el seguiran Melero, Pina i Roig.

Possibles intercanvis

Com que hi ha advocats que porten més d’un processat, podrien optar per centrar la majoria de l’exposició en un dels dos acusats. En el cas de Jordi Pina, que representa tres processats, podria fins i tot cedir temps a alguna altra defensa perquè es pugui allargar més.

Al·legat final

Acabats els informes de les defenses, ja demà i fins i tot dijous, es donarà un últim torn de paraula als acusats. Tindran un quart d’hora de límit per exposar l’al·legat final i poden declinar fer-ne ús.