Torra assumeix el càrrec i busca fórmules per restituir els consellers

Una de les opcions és nomenar-los i demanar a Llarena que els permeti ser a la presa de possessió

“Prometo complir lleialment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat al poble de Catalunya representat al Parlament”. Sense cap referència al rei Felip VI ni a la Constitució, ahir el 131è president de la Generalitat, Quim Torra, va assumir el càrrec i va començar a treballar per formar un Govern que vol incloure presos i exiliats. Un objectiu per al qual Torra i el seu equip estudien encara ara fórmules que permetin la restitució de consellers. Un debat que manté, ara per ara, en standby la posada en marxa de l’executiu.

L’excepcionalitat del moment es va notar en l’acte auster d’ahir a Palau. Presidit només per una senyera -el govern espanyol volia que hi hagués el retrat del rei i la bandera espanyola-, la sobrietat era el missatge en una cerimònia marcada per l’exili del president sortint, Carles Puigdemont. Torra, tot i acceptar ser candidat i obtenir la confiança del Parlament, considera que és Puigdemont el president “legítim” i per això no es va col·locar el medalló que tradicionalment es traspassen els presidents de la Generalitat en l’acte de presa de possessió. Es va limitar a deixar-lo damunt la taula, sota la mirada atenta del president del Parlament, Roger Torrent, i el secretari de Govern, Víctor Cullell, que va llegir el decret de nomenament. Van ser els únics càrrecs institucionals que hi van assistir, perquè els convidats es van reduir a l’àmbit familiar.

El govern espanyol va anunciar, poca estona abans del començament de l’acte protocol·lari, que no hi seria. El motiu, segons fonts de la Moncloa, era que la Generalitat demanava que fos un càrrec “administratiu” qui hi anés en representació, per mantenir la modèstia de l’acte. Una invitació que el govern espanyol es va negar a acceptar. Per contra, va enviar un comunicat acusant Torra de “degradar” la institució.

Una prova que la composició de l’executiu és la primera missió del nou president va ser que, després de l’acte, Torra es va quedar a Palau per esbossar el nou Govern amb els seus col·laboradors. També s’hi van acostar dirigents que apunten a consellers com Jordi Puigneró (Governació) i Miquel Buch (Interior).

La presa de possessió, la clau

Tanmateix, la formació de Govern està en l’aire a l’espera de trobar la fórmula per restituir els consellers. La intenció de Torra és nomenar els consellers de l’anterior executiu que ho vulguin, almenys els de JxCat. Es tracta de Lluís Puig, exiliat, i Jordi Turull i Josep Rull, als quals Torra visitarà dilluns a la presó -juntament amb la resta de presos-. ERC, en canvi, s’inclina per una nova fornada de dirigents, tot i que Toni Comín demana ser restituït. Fonts coneixedores admeten dificultats jurídiques per fer efectiva la restitució dels consellers. Hi distingeixen dos moments: el decret de nomenament dels consellers -que signa el president i que d’entrada no hauria de tenir impediments legals-; i la presa de possessió, que és el que marca la formació del nou executiu i l’aixecament del 155. Fonts jurídiques subratllen que “la presa de possessió vol dir l’inici efectiu de l’exercici de la funció”.

Les mateixes fonts dubten que es pugui prendre possessió a distància, tenint en compte la línia que ha marcat el Consell de Garanties i el Consell d’Estat. És per això que, segons fonts coneixedores de les negociacions del Govern, es planteja la possibilitat, un cop nomenats Rull i Turull, de demanar permís al jutge Pablo Llarena perquè els permeti assistir a la presa de possessió. En cas que Llarena optés per denegar el permís, es valorarien altres opcions com ara cessar-los i nomenar-ne de nous. Mantenir-los suposaria allargar el 155, perquè només s’aixecarà amb la presa de possessió del Govern en ple.

Xoc amb el govern espanyol

El mandat, doncs, ha començat amb el xoc, com a mínim simbòlic. El fet que Torra no prometés la Constitució en el jurament va irritar la Moncloa i els partits del bloc del 155. El portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, va anunciar que l’Advocacia de l’Estat ja estudiava si podia recórrer la presa de possessió, tot i que fonts populars admetien que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va donar per bo el jurament de Carles Puigdemont, fet en termes semblants.

Amb poques esperances de reeixir per la via judicial, els tres partits del 155 es van afanyar a posar damunt la taula una reforma legal que “unifiqui” els criteris de la presa de possessió de càrrecs públics i faci obligatori el jurament explícit del text constitucional. Va ser el líder socialista, Pedro Sánchez, qui va expressar primer la necessitat de la reforma, i el popular Hernando va recollir el guant. El PP, el PSOE i Ciutadans -que ahir va demanar ampliar el 155 als Mossos i TV3- ja negocien els passos a prendre en cas que Torra incompleixi la llei.

EDICIÓ PAPER 22/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF