Què costa la Casa Reial als ciutadans de les Balears?
El Govern destina enguany més d’un milió d’euros a Marivent
PalmaTot i que el pressupost de la Casa Reial és públic i se situa en els 8 milions d’euros aquest 2019, un 1,4% d’increment sobre 2018, el manteniment de la monarquia implica altres costos importants que surten dels comptes públics, ja sigui de Patrimoni Nacional, d’alguns ministeris i de les comunitats autònomes, com és el cas de les Illes Balears, que ha arribat a aportar prop d’1,5 milions d’euros a l’any per fer front a l’estiueig de la família reial a Marivent.
El manteniment i la conservació del complex de Marivent té un pressupost d’1.084.052 euros per a l’any 2019. Des de l’inici de la legislatura, però el pressupost s’ha reduït un 30% (465.369 euros), una disminució que, això no obstant, ha estat compatible amb l’obertura dels jardins al públic, segons expliquen des del Govern. La partida està englobada en un subprograma de la Conselleria de Presidència que dona cobertura pressupostària a les activitats destinades a la conservació i al manteniment del conjunt residencial de Marivent: neteja, obra menor, reparacions, jardineria, etc. Així mateix, inclou les tasques de manteniment necessàries perquè els ciutadans i els visitants puguin gaudir dels jardins, oberts al públic l’any 2017. Les despeses per aquest concepte estan relacionades, sobretot, amb la jardineria, la neteja i la seguretat.
La implicació de la Comunitat balear en el manteniment de la monarquia no només se centra a fer front a les factures de l’esmentat palau ubicat a Cala Major, si no al fet mateix de proporcionar a la família reial unes instal·lacions públiques que els ciutadans de les Illes no han pogut gaudir. Durant dècades la família reial ha utilitzat de manera exclusiva aquest palau i els seus jardins, que, només des de 2017, s’han obert al públic per ser visitats, gràcies a la pressió popular. La cessió del palau a la família reial es va produir durant la dictadura. Marivent era propietat de Joan de Saridakis, i va ser cedit per la seva vídua a la Diputació Provincial de les Balears el 1966. Tot i deixar escrit que les instal·lacions havien d’acollir un museu i serveis culturals, l’esmentada institució el va cedir el 1972 com a residència vacacional per a la família reial, en contra dels desitjos de l’antic propietari. Així, els 33.000 metres quadrats de la finca i les seves construccions han estat més de quaranta anys sostrets a l’ús públic.
Una altra de les aportacions efectuades per la Comunitat a la família reial va ser el regal del Fortuna, que el Govern de les Illes Balears i un grup d’empresaris varen fer, el 2000, al rei Joan Carles, amb un cost de prop de 18 milions d’euros. Tot i els 600.000 euros invertits per cada empresari i els 2,7 milions que va aportar el Govern, el tercer Fortuna del rei va deixar de ser utilitzat pel monarca el 2013, en bona part per l’elevat cost de manteniment. Finalment, va ser retornat als empresaris, que el tenen a la venda.
Una promoció en qüestió
Aquesta despesa i atenció destinada als reis s’ha justificat tradicionalment, sobretot per part del sector turístic i dels governs del Partit Popular, amb el suposat impacte promocional que la presència de la família reial provoca. Això no obstant, avui en dia es posa en qüestió la importància d’aquest efecte, ja que mai ha estat sustentada amb cap classe d’estudi, com un simple informe de Valor Publicitari Equivalent que demostri que la inversió que es destina a atendre la monarquia es veu compensada amb l’aparició als mitjans de comunicació de referències positives a Mallorca.
