Política 12/03/2019

El tribunal del Procés marca distàncies amb la decisió de la Junta Electoral sobre els llaços grocs

El Suprem assegura que els dos magistrats presents en la reunió de la JEC no van intervenir

Mariona Ferrer I Fornells
2 min
Imatge del tribunal que jutja els líders independentistes durant el testimoni de Trapote.

MadridEl judici al Procés va viure ahir dilluns un ampli recés al migdia. El president del tribunal, Manuel Marchena, va decidir tancar la primera declaració de testimonis quan passaven pocs minuts de les 12 i no va reprendre-la fins a les 16. La raó? Marchena va esgrimir que alguns membres del tribunal tenien unes altres qüestions per tractar. No en va, els magistrats Luciano Varela i Ana Ferrer s'havien de desplaçar ràpidament fins al Congrés per participar en la reunió de la Junta Electoral Central (JEC), que va decidir incidir en una qüestió que afecta directament el judici: va ordenar al president de la Generalitat, Quim Torra, retirar els llaços grocs en 48 hores de tots els edificis públics pel període electoral.

Ràpidament es va engegar una polèmica que el Suprem aquest dimarts ha volgut apaivagar. Fonts del tribunal asseguren que Varela i Ferrer –a qui els ha tocat la plaça de membres de la JEC per sorteig– es van "abstenir d'intervenir-hi" i tenen la intenció de fer-ho en tots els afera que "tinguin una relació directa o indirecta" amb el judici. És a dir, que no van participar ni participaran en cap debat que tingui relació amb la causa ni sobre la situació dels candidats presos. Una manera de marcar distàncies per evitar que se'ls acusi d'ingerències.

De fet, el tribunal del Procés ha permès portar llaços grocs durant el judici. El duia ja el primer dia l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i també el porten constantment tant familiars com membres del públic. El president del tribunal, Manuel Marchena, va subratllar, citant jurisprudència europea –en concret, dues sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), una de Bèlgica i una altra de Bòsnia–, que la sala no posaria cap obstacle a lluir "símbols ideològics", perquè tampoc es vetaven símbols religiosos.

stats