Múrcia, el maldecap inesperat del govern espanyol

El president de la comunitat, Fernando López Miras, exigeix mesures més dràstiques contra el virus

Diumenge a la nit el govern espanyol es va trobar amb un incendi territorial inesperat. Amb la Moncloa aprofundint en les crítiques –més o menys velades– contra l'actitud del president de la Generalitat, Quim Torra, per exigir una vegada i una altra el confinament total, va ser una altra comunitat autònoma, Múrcia, la que es va rebel·lar. El president de l'executiu murcià, Fernando López Miras (PP), va aprovar tancar totes les activitats econòmiques no essencials a la regió després d'un consell extraordinari. Una mesura que el ministeri de Sanitat va desautoritzar immediatament en un comunicat, en què va recordar que l'estat d'alarma deixa aquesta mena de decisions en mans del poder estatal. No és el primer cop que Múrcia va per lliure des que aquest advocat de 36 anys va arribar a la presidència de la regió el 2017. En aquest últim any la comunitat s'ha convertit en un maldecap inesperat per a Sánchez.

López Miras és un dels presidents autonòmics que en l'última reunió amb el cap de l'executiu espanyol van desafiar la centralització de poders per fer front al coronavirus. Juntament amb Torra, es va posar al capdavant de les veus que exigeixen endurir les mesures per fer front a la propagació de la malaltia.

Però aquesta no és l'única topada que Múrcia ha tingut amb el govern espanyol. Les dues administracions ja es van enfrontar al febrer als tribunals, després que la Moncloa interposés un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Múrcia (TSJM) contra la implementació del veto parental a la comunitat. L'executiu espanyol considera que la política educativa que Múrcia va posar en marxa al setembre, impulsada per Vox i que permet als pares negar-se que els seus fills rebin formació en activitats complementàries, especialment les relacionades amb el feminisme o la identitat de gènere, vulnera el dret dels infants a l'educació.

Sánchez va donar un termini a López Miras perquè retirés la iniciativa abans de portar-la a la justícia, però el murcià li va respondre que només ho farà si li exigeix un tribunal. Cap d'un executiu de coalició del PP amb Ciutadans, però que va necessitar el suport de Vox a la investidura, el conservador va defensar el veto parental a capa i espasa, descartant cap imposició de l'extrema dreta i insistint que ell mateix havia donat suport a la iniciativa en campanya electoral. En l'actualitat, les dues institucions esperen el pronunciament de la justícia al respecte.

En els escassos tres anys que fa que és president, López Miras, que el 2019 va revalidar el càrrec, ha exhibit sovint una actitud de confrontació amb el govern estatal, amb qui no comparteix la línia ideològica. El 2018, Múrcia ja va mantenir un enfrontament obert amb l'executiu de Pedro Sánchez pel que fa a l'alta velocitat, quan el ministre de Foment, José Luis Ábalos, va posposar l'entrada de l'AVE a Múrcia.

"Serem lleials a l'estat d'alarma", acceptava López Miras dilluns a la SER, en una entrevista en què va rebaixar el to i va assegurar que avala les mesures adoptades fins ara per Sánchez tot i la seva voluntat de portar-les més enllà. Tot i expressar descontentament i malgrat les seves reticències a seguir la línia del govern espanyol de coalició, la situació d'emergència s'imposa també a Múrcia.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF