Política 19/09/2018

MÉS per Menorca vol 1.000 milions només per a educació

El portaveu dels menorquinistes, Nel Martí, ha mantingut un to tranquil i constructiu amb el Govern

J. Ribas
2 min
_BUJ1612

PalmaEl portaveu de MÉS per Menorca, Nel Martí, ha demanat que els 1.000 milions d'euros anuals que Armengol va prometre aquest dimarts invertir en "educació i formació" es dediquin únicament a educació, deixant les qüestions de treball i altres àmbits fora d'aquest total. En la seva intervenció en el debat de política general, el diputat menorquinista ha reconegut que els 1.000 milions d'euros són una xifra "simbòlica", però que igualment permeten "donar resposta" a les demandes dels docents. Al matí, Podem havia fet a la presidenta aquest mateix matís que, després, caldrà concretar en el pressupost del 2019.

Nel Martí ha mantingut un to en general conciliador, propositiu i analític i ha reconegut encerts tant a l'actual Govern, el qual MÉS per Menorca va abandonar, com l'anterior executiu del Partit Popular.

Entre Menorca i el Pacte

El portaveu menorquinista ha afirmat que el seu grup ha hagut de “forçar” des del Parlament mesures com la supressió dels aforaments, les millores en l'educació de 0-3 anys o l'Oficina de Drets Lingüístics. Així mateix, ha explicat que els tres diputats de MÉS per Menorca s'han hagut de moure permanentment entre la “lleialtat” amb el Govern d'esquerres i el “compromís” amb Menorca. Així i tot, Martí ha reconegut el temps "positiu" que viu la comunitat durant aquesta etapa de govern d'esquerres en què "ja no es parla d'acomiadaments, es parla de contractació" i en què "es garanteixen drets i llibertats" amb mesures com la llei contra la LGTBIfòbia.

Així mateix, Martí també ha posat l'èmfasi en la necessitat d'aprovar un nou REB, un nou règim econòmic i fiscal especial per a Balears. Martí ha dit que hauria preferit que el Parlament elaboràs una proposta i l'elevàs al Congrés en lloc que els executius balear i espanyol en negociassin un. Així mateix, ha convidat a "mantenir la unanimitat" al voltant d'aquesta reivindicació per evitar que "l'enrenou electoralista" no perjudiqui l'aprovació del document.

Martí ha explicat que "queden coses pendents" com la internalització del serveis d'informatius d'IB3 i el debat sobre el paper de les extensions territorials i ha lamentat que finalment el Parlament no hagi pogut debatre la creació de nous impostos ambientals que algunes informacions apunten que va ser paralitzada pel PSIB tot i que Hisenda ja havia posat en marxa estudis per veure'n la viabilitat.

stats