ENTREVISTA

Marc Pons: “No té sentit que una economia basada en el turisme es regeixi pel carbó”

"Fins ara hem donat doblers per un valor de més de 6 milions d’euros a particulars i ajuntaments"

Marc Pons (es Mercadal, 1973) és conseller de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears. Tres punts clau han marcat la seva legislatura: la primera Llei d’habitatge a les Balears, el Pla director sectorial de mobilitat i la Llei de canvi climàtic, projecte de llei recentment aprovat pel Consell de Govern. Aquesta és la iniciativa més atrevida, perquè pretén que les Illes Balears “funcionin totalment amb energies renovables per a l’any 2050 i créixer de manera intel·ligent i sostenible”.

Està en procés la creació d’un cos d’inspecció d’habitatge. Quantes persones el compondrien i quines serien les seves funcions?

Hi ha tretze inspectors en aquesta àrea, quatre dels quals estan dotats, i esperam que a finals d’any ho estiguin tots. A partir d’aquí, incrementarem el personal, però ja han començat a fer feina. Aquest estiu s’han centrat a supervisar que no hi hagi lloguer vacacional als habitatges de protecció oficial.

Els bancs hauran de cedir les seves propietats en desús al Govern. En vista que la situació del mercat immobiliari ha millorat, creis que l’administració arribarà a gestionar-ne alguna?

Sí. Ara bé, es podrà discutir el nombre d’habitatges que arribarem a gestionar. També s’ha de dir que no hi ha precedents a tot l’Estat d’una llei amb aquestes obligacions. Un efecte positiu és que les entitats bancàries i els grans tenidors han de pensar què fan: si els cedeixen o els gestionen ells. El que perseguia la llei és que no hi hagués habitatges buits i tancats a l’espera de ser utilitzats per especular. El mes d’octubre acaba el període perquè els grans propietaris hagin de cedir habitatge en desús. L’objectiu és que el cos d’inspectors se centri especialment a identificar les propietats buides que no s’hagin posat a disposició. Fins ara no era possible, perquè per fer política d’habitatge no només són necessàries la legislació i una bona gestió, sinó que cal una capacitat sancionadora àgil.

En què consistiran les ajudes per facilitar l’accés a l’habitatge que vàreu analitzar aquest dijous amb la presidenta Francina Armengol i el ministre d’Interior, José Luis Ábalos?

Qualsevol ciutadà o família que tingui uns ingressos inferiors als 22.500 euros i que pagui un lloguer de 900 pot rebre una ajuda del Govern que cobreixi el 40% de la renda a fons perdut i anualment. Si ets un jove de menys de 35 anys o una persona major de més de 65, ascendeix a un 50%. Per a les famílies amb quatre fills o més i les que tenen alguna discapacitat, el sostre d’ingressos s’eleva fins als 33.000 euros en el primer cas i fins als 37.000 en el segon. Així i tot, el parc d’habitatge públic és reduït i estam construint més per donar resposta a la demanda. Al voltant de 3.000 famílies podran beneficiar-se d’aquesta política redistributiva.

Els futurs habitatges socials disposen d’alguna mesura per aïllar l’edificació que mitigui els efectes adversos com les onades de calor extrema?

Tota promoció que hem fet i farem com a Ibavi està catalogada amb l’eficiència energètica A, és a dir, la més exigent. Tots els usuaris d’habitatge social consumiran molt menys que la resta i amb una qualitat més alta. Per altra banda, tenim els paquets d’ajudes directes perquè l’habitatge públic existent pugui anar fent reformes per ser més eficients energèticament, però sense arribar al nivell tan exigent com els de nova construcció. En paral·lel, qualsevol ciutadà que vulgui millorar l’aïllament tèrmic de casa seva té ajudes del Govern específiques.

També proporcionau ajudes per a plaques fotovoltaiques a empreses, ciutadans i edificis públics. Quin balanç en feis?

Fins ara hem donat doblers per un valor de més de 6 milions d’euros a particulars i ajuntaments, i dotam de plaques tots els edificis públics. A més d’això, tota l’energia contractada pel Govern de les Illes Balears, al voltant de 25 milions d’euros, prové de fonts renovables.

En la reunió amb Ábalos també vàreu acordar un conveni d’inversió ferroviària. Què suposarà per a Mallorca?

Ens hem marcat un objectiu d’inversió important amb recursos propis (50 milions d’euros) perquè el govern anterior ens girava l’esquena. Ha estat prioritària l’electrificació de la xarxa ferroviària i ara estam acabant el tram que va d’Inca fins a sa Pobla i a Manacor; ambdós projectes finalitzaran aquest any. Tenim perfectament dissenyat el model ferroviari a llarg termini per a Mallorca, el qual demana una inversió de 600 milions d’euros. Tot i això, necessitam el finançament per garantir l’inici de bona part de les obres i les més prioritàries, per això era fonamental el compromís del govern d’Espanya, i a la reunió d’aquest dijous varen dir que sí.

En quin estat es troben les obres?

Nosaltres ja hem començat a identificar alguns d’aquests projectes, com el Parc Bit, perquè en acabar la legislatura estiguin en licitació, a més del projecte executiu definitiu sobre l’accés en tren a Son Espases. D’aquesta manera, haurem acabat el mandat amb les obres i la planificació exacta del mapa ferroviari de Mallorca finalitzades, i haurem garantit els recursos econòmics que en faran possible la materialització la pròxima legislatura. En el cas del tramvia, sense l’ajuda del govern no era abordable i la seva predisposició ens dona marge per ser més ambiciosos. El projecte permetria llevar pressió de vehicles a la via de cintura i connectaria Ciutat amb l’aeroport.

Amb la creació del Ministeri per a la Transició Ecològica, dirigit per Teresa Ribera, la Llei de canvi climàtic ja no trobarà més dificultats?

El canvi ha estat molt evident. Durant tres anys de legislatura no vàrem rebre cap resposta als plantejaments que fèiem al govern de Rajoy. Durant els tres mesos que fa que Ribera és ministra, hi ha hagut un canvi d’actitud i presa de decisions concretes que vull posar en valor. Ja hi ha tramitada una ordre ministerial per fer possible el compliment de la directiva d’emissions europea a la central de carbó del port de Maó abans d’acabar l’any 2019. Han permès la connexió de parcs fotovoltaics a les Illes per incrementar-ne la producció i s’està estudiant profundament el tancament de l’altra central de carbó del Murterar. No té sentit que una economia basada en serveis com el turisme i que com a valor afegit aporta naturalesa es regeixi pel carbó; a més, és factible substituir-lo.

En la legislatura anterior, tots els partits varen estar d’acord a dur a terme la gasificació de Menorca, ara només Podem hi està en contra. Com es justifica la implantació d’un recurs fòssil?

Actualment només es produeix un 2% d’energia renovable i, segons la Llei de canvi climàtic, hem d’arribar al 100%. Per fer-ho possible, no podem continuar cremant carbó i per aquesta raó el substituirem de manera transitòria per energies que contaminin molt manco. Proposam, per exemple, que la central de Maó no utilitzi fueloil, sinó gas natural. Poder tancar el Murterar és possible perquè tenim dues plantes de cicle combinat que funcionen amb gas natural, però que haurien d’incrementar la producció mentre s’implanten progressivament renovables.

Aquesta llei per a la transició ecològica es pot considerar pionera?

Ho és, i no només a l’estat espanyol, també en l’àmbit europeu i fins i tot global. Recentment, Califòrnia ha aprovat una llei per utilitzar energia 100% renovable per a l’any 2045, amb un model econòmic que s’ha d’adaptar de manera diferent, però allà no parlen que el 2020 no pugui haver-hi cotxes dièsel. Això ha tingut ressò en la premsa nord-americana i europea, i ha fet que a Davos es presentàs la nostra llei pel canvi climàtic com a exemple a seguir.

La construcció de parcs fotovoltaics com Son Salomó, Santa Cirga i el de Llucmajor pot derivar en un futur monopoli per part de grans companyies com passa amb el gas i l’energia elèctrica?

La concepció que l’energia és produïda per unes poques empreses i els consumidors només poden accedir-hi a través d’aquestes companyies canviarà de manera radical en poc temps. Apareixeran noves empreses molt diferents i cada un de nosaltres, majoritàriament, podrà produir la seva pròpia energia a casa seva, encara que no al 100%, perquè dependrà de les característiques de cada habitatge. Aquestes noves dinàmiques de diversificació també acabaran afectant-ne el preu i l’abaratiran. Per altra banda, els arguments a favor de l’impost del sol o els intents de posar traves i eliminar-les tan tard com sigui possible cauran pel seu propi pes.

Potenciant cooperatives o iniciatives publicoprivades, com ja fa l’Ajuntament de Barcelona, podria canviar tant el model energètic com la seva gestió. S’ha plantejat això?

La Llei de canvi climàtic estableix la creació d’una empresa pública que garantirà la promoció de centres de producció d’energies renovables. Entorn del 25% de tot el que impulsi estarà obert a la inversió per part de la ciutadania, però com ara no tenim sector públic instrumental en el Govern, tenim dificultats per impulsar projectes propis. A les cobertes dels edificis de l’administració s’hi han col·locat plaques solars.

El Pla director sectorial de mobilitat dedica un punt a l’anàlisi de “les activitats econòmiques d’atracció”. Trobau que s’ha valorat suficientment la localització de cada un dels elements que generen aquests fluxos de mobilitat?

Si som honestos, el disseny dels grans equipaments -tant públics i privats- no han anat acompanyats d’un plantejament de mobilitat com pertoca i això ens obliga a solucionar-ho. S’han construït instal·lacions, com hospitals i centres comercials, que després s’ha hagut de pensar com es pot arribar-hi, i amb vista al futur ha de ser diferent i s’han de garantir accessos fàcils, especialment per al transport públic.

Què millorarà el Pla de mobilitat?

D’aquí a quatre mesos tindrem un nou model de transport públic per carretera. Hem fet nous plans de condicions, noves concessions ja licitades i incrementarem un 50% freqüències, línies i quilòmetres recorreguts, i la mitjana d’edat dels busos passarà a tres anys. A més a més, una part seran elèctrics o aniran amb gas.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF