Eduard Riudavets: “Vox és el Partit Popular sense màscara”

Eduard Riudavets és el candidat de MÉS per Menorca al Senat

Nascut a Alaior el 1959, Riudavets és professor de Primària al CEIP Joan Benejam de Ciutadella i té una extensa trajectòria política, exercint de regidor a l’Ajuntament d’Alaior, com a delegat territorial d’Educació i com a diputat autonòmic per MÉS per Menorca. El repte és aconseguir representar els interessos de l’illa i defensar a Madrid les qüestions que més afecten la societat menorquina.

Que representa per a vós presentar-se al Senat i per quins motius és important representar Menorca en aquesta cambra?

Per a mi, personalment, sense dubtes és un repte i, sobretot, una passa més en la meva trajectòria vital de defensa aferrissada dels interessos de la ciutadania menorquina. Però, el que veritablement és important és que hi hagi al Senat una veu menorquina i menorquinista, una veu que no estigui condicionada a les ordres de les direccions madrilenyes dels partits estatals. Fa 42 anys que a Menorca elegim un senador i fa 42 anys que, tot just prendre possessió del seu escó, desapareix. 42 anys de silenci, 42 anys sense una sola iniciativa a favor de la nostra illa. Com vaig dir en el seu moment, en una frase que ha fet fortuna, ja és hora de trencar la "maledicció del senador menorquí evaporat".

Quines són les qüestions que s'han de defensar des del Senat i que repercuteixen directament en els menorquins?

Són moltes, però enumeraré les més sagnants. El transport aeri, exigim una tarifa plana, una tarifa fixa que asseguri preus assequibles dels passatges d'avió, i que l'Estat n'assumeixi el cost com assumeix les despeses de l'AVE. Exigim, així mateix, bonificacions fiscals per als transports de mercaderies, un tipus d'IVA reduït. No és acceptable que, pel fet de viure en una illa, paguem els productes que consumim molt més cars que a la Península. Per cert, això són problemes que aquest REIB esquifit que es va aprovar fa unes setmanes hauria de solucionar i, malauradament, no ho fa. Però, a més, hi ha el gran tema de l'espoli fiscal que patim a les Illes Balears. Estam farts d'aportar milions d'euros a l'Estat i que el retorn sigui irrisori. Són tants els problemes que podria continuar i continuar, però quedem-nos amb una idea global: no volem ser tractats com a ciutadans de segona.

La divisió de les candidatures d'esquerres al Senat dificulta l'obtenció de l'acta?

Tot just es van dissoldre les Corts, MÉS per Menorca va llançar la proposta d'una candidatura conjunta de l'esquerra menorquina. Ho vam proposar i puc assegurar que hem fet tot el possible, i més, perquè aquesta proposta fructificàs. Al final, malgrat els nostres esforços, les negociacions no van arribar a bon port. Així i tot, i tot i que és cert que és una dificultat afegida, creim que podem aconseguir aquesta acta, i ho creim perquè la política, sortosament, ha deixat de ser binària. L'escenari està obert.

Quines passes seguireu per aconseguir que Menorca sigui sobirana energèticament?

Un senador per Menorca, que sigui alguna cosa més que un ens robotitzat amb l'única programació de votar allò que li marca la disciplina d'un partit estatal, ha de col·laborar estretament amb el Consell Insular de Menorca i, precisament aquests dies, s'ha aprovat el Pla de renovables de l'illa. Aquest és el camí per a la sobirania energètica, una aposta clara i decidida per les energies renovables. I, sens dubte, caldrà finançament i suport del govern de l'Estat. Allà seré per exigir, proposar, esmenar, reivindicar, protestar i fer tot el que calgui perquè aquest projecte es pugui fer realitat. Però mentre aquest procés es vagi assolint cal que una aturada elèctrica com la de final del passat octubre no torni a passar. Exigiré generadors d'emergència i vigilaré l'evolució de la reparació del cable de connexió amb Mallorca. Però, deixem-ho clar, a Menorca podem aconseguir la sobirania energètica a partir de les renovables i, com a senador, esmerçaré tot el meu esforç per aconseguir-ho.

Com preteneu traslladar a la resta de formacions la importància del transport aeri per a l'illa i quines són les propostes de MÉS per Menorca en les connexions amb Barcelona?

No ens cansarem mai d'establir fórmules per actuar conjuntament en aquesta problemàtica que, com he dit abans, és un llast per a la societat menorquina. Hem promogut i participat en totes les taules, comissions i plataformes que fins ara s'han creat per enfrontar aquest problema que s'eternitza en el temps. Pel que fa a les connexions amb Barcelona, la nostra proposta és clara i ben senzilla: la declaració d'obligació de servei públic establint un nombre suficient de freqüències i una tarifa màxima per als preus dels passatges. Si es genera dèficit, ha de ser assumit per l'Estat, que, en definitiva, recapta a les nostres illes molt més del que aquest dèficit suposaria i que no té cap problema a destinar el que pagam amb els nostres impostos a millorar una xarxa ferroviària de la qual els menorquins no podem gaudir.

Pel que fa a l'educació, quines són les propostes de MÉS?

Hi ha, sense cap mena de dubte, una urgència. I ara parl com a educador a més de candidat al Senat. Cal derogar la LOMQUE, la pitjor llei educativa que ha tingut l'estat espanyol des de la dictadura. És una llei discriminatòria, que pretén afavorir els estudiants de famílies benestants tot dificultant els estudis als fills de famílies treballadores, una llei pedagògicament infecta, una llei que ha retallat dràsticament la participació dels pares i mares en la gestió dels centres educatius, una llei que estableix un currículum ple d'absurds de tota mena. A partir d'aquí, seríem partidaris d'una llei educativa força simple, que asseguràs una escola pública de qualitat, laica, autònoma, inclusivament i econòmicament ben dotada, i que al mateix temps fos respectuosa amb les competències de les comunitats autònomes. Però, a més, proposarem una revisió del sistema de beques que garanteixi l'equitat i diversos plans de millora. Si més no, deixam clara una premissa bàsica. Hem de partir de la confiança en els ensenyants i hem de retornar l'autonomia als centres per a l'elaboració d'un projecte educatiu propi.

Per a quins projectes és important recuperar les inversions estatutàries?

Per l'absoluta incompetència dels governs del Partit Popular, tant del Consell Insular com del Govern de les Illes Balears, en la legislatura 2011-2015 es va perdre la inversió destinada a convertir les instal·lacions, ja en runes, de la muntanya de s'Enclusa en el Centre d'Interpretació de la Reserva de la Biosfera. Aquesta inversió s'ha de recuperar, serà una de les tasques per fer des del Senat. Per sort, o millor dit per l'actuació de MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca ja en la legislatura que ara acaba, la inversió estatutària destinada al Centre Bit d'Alaior va poder 'in extremis' ser salvada, malgrat la deixadesa de l'equip de govern municipal també en mans del Partit Popular. Però aprofit per fer un afegit a aquest tema. A parer meu, aquest esquema d'inversions estatutàries era un sistema pervers, que ens feia arribar els diners amb comptagotes, d'una manera tutelada, gairebé colonial, des de Madrid. La nostra preocupació és que el Fons d'Insularitat que es crea al nou REB no sigui una simple pròrroga d'aquest sistema. Si és així, hi haurem guanyat ben poc, per no dir res. Aquestes inversions no són almoines, ni préstecs, ni molt menys regals d'agrair. Són, ni més ni menys, un retorn parcial dels nostres diners. Són diners nostres.

La sentència del judici als líders independentistes marcarà la pròxima legislatura a Madrid?

Sí, n'estic convençut. Han convertit un problema polític en una qüestió judicial. Res bo en pot sortir, de tot això. Els problemes polítics s'han de resoldre des de la política. I qualsevol que negui que el fet que més de dos milions de persones vulguin un estat independent és un problema polític o bé és un forassenyat o, pitjor encara, un incendiari que vol treure profit de les flames. Cal diàleg, diàleg sense condicions. Només des del diàleg i des de propostes polítiques es pot trobar una solució.

Els partits de dretes aposten clarament per l'aplicació de nou del 155. Viure aquest tràmit al Senat què significaria, per a Eduard Riudavets?

Crec que ningú no pot tenir cap dubte respecte de quin seria el meu vot. Mai, mai, votaré a favor d'una aberració així. Cal deixar clar un concepte bàsic, la Constitució del 1978 no atorga drets, cap constitució ho fa. Els drets són inherents a les persones i als pobles. Una constitució pot regular-los, fins i tot, si és antidemocràtica, negar-los, però mai no els atorga. De la mateixa manera que qualsevol persona té dret a la llibertat d'expressió, ho digui o no una constitució, els pobles tenen dret a la lliure determinació del seu futur, ho digui o no una constitució. Deixat això clar, no vull negar que viure aquest tràngol seria un patiment personal, però també he de dir que no defugiria la batalla. No sortiria, amb excuses, de l'hemicicle. La meva veu seria tan rotunda com calgués en defensa de la llibertat i del dret de decidir. Això segur.

Què pensau de l'aparició de Vox?

Aquesta força política, que procur no esmentar per respecte als diccionaris de la meva infantesa, no ha aparegut per generació espontània. És, de fet, el Partit Popular sense màscara. M'irriten i m'indignen les seves propostes i escenografies neofranquistes, racistes, masclistes, homòfobes. Però, per altra banda, sé que són un símptoma que quelcom està canviant. Deia Gramsci que quan el vell món es resisteix a morir i el nou món triga a néixer, en aquest clarobscur sorgeixen els monstres. El monstre ha sorgit. Ara cal dedicar tota la nostra força i esforç a bastir el nou món on les propostes autoritàries, centralistes i contràries als drets de la persona no hi tinguin lloc.

I del discurs del Partit Popular i de Ciutadans?

Són bessons, aquests dos partits, i el que esmentaves a la pregunta anterior, són bessons. Les tres bessones de la dreta. El drac de tres caps. Basta escoltar els seus discursos, són variacions d'un mateix tema: la regressió democràtica. No em puc imaginar de cap manera líders de la dreta democràtica europea, fins i tot els més conservadors, donant cobertura a aquesta ordalia neofranquista que estam vivint. I em sap greu. Hi ha lloc, i és necessària, una dreta democràtica. Malauradament, la competició entre aquestes versions d'un mateix model és per a qui demostra ser més retrògrad. Així i tot som optimista. La ciutadania sap que un retorn al passat seria una catàstrofe, i aquesta 'troika' dretana és el passat. Un passat que no ha de tornar, que no permetrem que torni.