Política 16/05/2019

Detenen el dirigent històric d'ETA Josu Ternera als Alps francesos

La Guàrdia Civil ha fet l'operació juntament amb el servei d’intel·ligència interior francès

Ara
2 min
Josu Ternera als Alps francesos, en el moment de ser traslladat des del jutjat de Bonneville

BarcelonaEl dirigent històric d'ETA José Antonio Urrutikoetxea Bengoetxea, conegut com a Josu Ternera, ha sigut detingut a Sallanches, als Alps francesos. La Guàrdia Civil, juntament amb el servei d’intel·ligència interior francès, han dut a terme l'operació a primera hora del matí.

Ternera, sobre qui pesava una ordre internacional de detenció de la Interpol, es trobava il·localitzable des del 2002, quan el Tribunal Suprem el va citar a declarar acusat d'haver ordenat l’atemptat contra la caserna de Saragossa en què van ser assassinades onze persones, sis de les quals menors. Segons informa el ministeri de l'Interior en un comunicat, els esforços per trobar-lo s’havien intensificat des de l’últim comunicat d’ETA, el 3 de maig del 2018.

Josu Ternera

L'històric dirigent vivia a prop de la localitat de Saint-Gervais-les-Bains, en una zona concorreguda per la pràctica d’esports d’hivern, a poca distància de la frontera entre França, Suïssa i Itàlia.

El ministeri considera que l’operació és una mostra del "compromís en la lluita contra el terrorisme" i informa que continua oberta.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha agraït la feina policial conjunta i ha aprofitat també per enviar "avui més que mai una abraçada a totes les víctimes del terrorisme". "La cooperació franco-espanyola torna a demostrar la seva eficàcia", ha apuntat Sánchez en una piulada des del seu compte personal de Twitter.

Nascut a Ugao-Miraballes, Biscaia, el 1950, Ternera va entrar als 17 anys a ETA-V Assemblea, de la qual se'l considera responsable polític a Biscaia. El 1973 va participar en el robatori de la dinamita que seria utilitzada el desembre del mateix any per atemptar contra el president del govern franquista, Luis Carrero Blanco. El mateix any va esdevenir responsable del front militar d'ETA. El 1984 es va convertir en el número dos de la banda, i tres anys després en el número u. Enllaç generacional, el 1990 va ser condemnat a 10 anys de presó per diversos delictes. També va ser diputat del Parlament basc per la il·legalitzada Euskal Herritarrok.

stats