Canviar el sistema de finançament: tots d’acord
Aconseguir més doblers de l’Estat s’ha convertit en l’eix dels programes dels partits, però cada un aposta per les seves fórmules
PalmaCada ciutadà de les Illes Balears aporta a l’Estat 1.329 euros que no tornen. És el famós dèficit fiscal que pateix l’arxipèlag com a conseqüència del sistema de finançament. I és aquí on, en la recerca de recursos per finançar les seves propostes, tots els partits han trobat la inspiració per a l’elaboració dels seus programes. Tot i que no depèn només de Balears, tots sense excepció proposen canviar el model actual de finançament autònomic, des de MÉS fins a Ciutadans. Coincideixen a titllar-lo d’injust i opac. Però si bé d’entrada tots coincideixen que, per aconseguir més recursos per a les Illes, cal modificar-lo, els camins que plantegen per arribar-hi són diferents i els objectius a assolir també.
El PP es va plantar a començaments d’any. El conseller d’Hisenda i ara portaveu de campanya dels populars en la seva denúncia contra el sistema va arribar a assegurar que, mentre no es canviés, encara que s’imcomplissin els objectius de dèficit, no es farien més retallades. Marí arribà a assumir com a “fracàs” no haver aconseguit canviar el sistema durant aquests quatre anys. Però el posicionament del partit ja l’havia marcat el president, José Ramón Bauzá, que fins al darrer moment ha definit d’“injust” el sistema. Després d’haver governat quatre anys, el PP té clar que s’ha de canviar el model i introduir-hi el principi d’ordinalitat -pel qual, a l’hora de rebre, les comunitats autònomes no perdin la posició que tenen a l’hora d’aportar-, però, a partir d’allà, no es marca cap altre horitzó.
La introducció d’aquest principi d’ordinalitat en un nou sistema de finançament també se la marca el PSIB en el seu programa. Els socialistes fan també especial èmfasi en la reclamació dels 1.000 milions d’euros d’inversions estatutàries, “sense descartar la via judicial”. També MÉS demana reclamar aquestes inversions i canviar el sistema de finançament autonòmic. Els ecosobiranistes proposen que sigui l’Agència Tributària Balear (ATIB) l’encarregada de fer tota la recaptació per després pagar a l’Estat els serveis comuns i que les Illes rebin d’acord a la seva població.
Proposta per les Illes-El Pi reivindica un concert econòmic per aconseguir 3.000 milions per a les Illes. De fet, és la proposta estrella del partit de Jaume Font. Però mentre no s’assoleix, la formació regionalista també reclama el principi d’ordinalitat i que es tengui en compte la càrrega turística a Balears al sistema de finançament.
Podem encara no ha fet públic el seu programa, però, segons ha atransmès el seu candidat a la presidència del Govern, Alberto Jarabo, comparteix reclamar a Madrid un règim de finançament especial per a les Illes que en reconegui l’especificitat i la insularitat. Perpart seva, Guanyem aposta pel concert econòmic, per fer que sigui l’ATIB l’encarregada de recaptar els doblers i per prendre accions legals per fer arribar les inversions estatutàries.
Més enfora està Ciutadans, tot i que en el seu program també aposta per canviar el sistema de finançament i introduir el principi d’ordinalitat. Ciutadans defensa una hisenda compartida, perquè, si bé estigui ben diferenciat el tram autonòmic de l’estatal dels principals imposts, aquests siguin fixats de manera homogènia a totes les comunitat; i perquè hi hagi un catàleg de serveis comuns per a les autonomies.
Al marge de canviar el sistema de finançament autonòmic i de reclamar les inversions estatutàries, els partits també demanen avançar en el Règim Especial Balear(REB). Tot i l’eufòria amb la bonificació fiscal aprovada aquesta setmana per Mariano Rajoy, fins i tot el PP aposta per conseguir noves compensacions.
Aquest tema pot ser clau a l’hora que els partits arribin a pactes després del 24-M: MÉS o El Pi ja s’han marcat aquesta qüestió com a línea vermella per a qualsevol entesa.
