Publicitat
Publicitat

Artur Mas: “Un Parlament només amb partits a favor de la dependència seria letal per a Catalunya”

L'expresident de la Generalitat considera que hi ha temps per al diàleg abans que es reuneixi el Senat

L’expresident de la Generalitat, Artur Mas, no amaga l’esperança que l’Estat s’avingui finalment a negociar, tot i que també admet que no s’esperava una reacció tan furibunda contra Catalunya.

Llavors, no s’havia declarat la independència?

Formalment, no. Puigdemont va assumir el mandat de l’1-O i va dir a Rajoy que no tindria cap efecte per poder-ho fer d’acord amb ells. Sense imposar idees, negociant-les. Però Rajoy li va contestar que abans s’abaixés els pantalons, s’humiliés i aleshores ja en parlaríem. És inacceptable.

Per tant, el 155 estava decidit abans que Puigdemont contestés?

El 155, per la porta del darrere, ja s’havia començat a aplicar. El setembre d’aquest any, quan detenen els càrrecs d’Economia i altres àrees del Govern, del CTTI i d’algunes empreses, el govern espanyol ja aplica l’article 155, però d’amagatotis. Per la porta del darrere, sense donar la cara. Ara el volen aplicar seguint les formalitats d’un article que no s’ha aplicat mai.

¿Li sembla una resposta proporcional que el Parlament aixequi la suspensió de la DUI?

És una decisió que ha d’adoptar el Parlament, no el president. L’esperança que s’obri algun diàleg no l’hem de perdre, en cap moment. Sé que dir això ara pot semblar fora de lloc, però en algun moment el diàleg i la negociació seran absolutament imprescindibles.

Treballa perquè sigui així?

No soc cap pont entre Madrid i Barcelona. Hi ha gent que ho està intentant, o ho ha estat fent, i no ho han aconseguit. A Madrid no s’accepta la realitat catalana actual.

La realitat de vot independentista?

No s’accepta que hi ha un Parlament amb una majoria absoluta a favor de la independència. L’última cosa que fa un demòcrata és utilitzar fiscals, jutges i policia. El primer que fa és seure, i fa cinc anys que estem així. No volen acceptar els més de dos milions de persones votant a favor de la independència tant el 9-N com l’1-O. ¿Com es pot començar un diàleg real sense reconèixer la realitat? A Catalunya s’entén perfectament que la posició de l’estat espanyol sigui no a la independència, però a Madrid no s’accepta aquesta meitat de catalans que avui estan votant independència.

¿Puigdemont va deixar en suspens la declaració per les paraules de Donald Tusk dues hores abans?

Entre moltes d’altres, em consta. Com a president de la UE, encara que amb poders molt limitats, va influir en la decisió. Hi havia un cor de veus que li deien que “no fes res irreversible”, però sobretot deien que propiciés el diàleg. Que no prengués una decisió que fos l’excusa perquè Madrid tanqués la porta. Veus de fora i de dins.

Del món de l’economia?

I de fora. Hi ha gent que li diu que sempre som a temps de prendre aquesta decisió última. Una decisió de la gent, no del Govern, del Parlament o dels partits.

¿Puigdemont no té més remei que fer la DUI?

Tal com ho planteja ell en aquest moment, amb la resposta a Rajoy, s’orienta cap aquí. Però també sé que Puigdemont farà un esforç real i sincer per buscar una petita escletxa per al diàleg.

¿El PDECat s’ha de presentar a unes eleccions convocades des de Madrid?

No n’hem parlat encara en profunditat, però un Parlament només en mans de partits que vulguin només la dependència de l’estat espanyol no és assumible com a final d’aquest procés. Seria letal per a Catalunya. Tenim Cuixart i Sànchez a la presó, poca broma. És una autèntica vergonya. M’avergonyeixo de ser ciutadà de l’estat espanyol.

¿S’imagina el president Montilla votant el 155 al Senat?

Em sabria greu. El conec i sé que hauria de tenir una gran incomoditat, però el PSOE s’ha convertit en una part important del problema i no de la solució, perquè secunda l’estratègia del govern espanyol i Cs.

¿Es pot governar Catalunya des de Madrid?

No aspiren a governar, sinó a tocar els nassos, que deixem de fer algunes coses. Els de Madrid saben com hi entren en això, però no com en surten. Es creu que la gent d’aquest país es quedarà de braços plegats contemplant l’espectacle sense fer res. És d’una ingenuïtat tremenda. Si a les eleccions surt una majoria a favor de la independència, què fan l’endemà? Il·legalitzar els partits que defensen una idea no violenta? Espanya passarà a ser un estat que prohibeix les idees. Ara les persegueix, no sé si les acabarà prohibint també.

A Madrid li recorden que va dir que no se n’aniria cap banc.

No se n’anirà cap banc si Catalunya és un país independent. Si Catalunya esdevé un país independent, tindran un banc a Espanya i un banc a Catalunya. No n’hauran marxat. Ja decidiran on tindran la seu operativa.

¿S’avergoneix una mica també de ser ciutadà europeu?

Encara no, però estic decebut, això sí. De ser ciutadà de l’estat espanyol, sí que me n’avergonyeixo, en aquests moments; de ser ciutadà europeu, encara no.

RE

Etiquetes