Política 11/03/2023

El 50% dels batles de Menorca no es presenten a la reelecció

Els comicis del maig arriben, per aquest motiu, amb aires de renovació i incertesa

Ivan Martín
4 min
Un votant escull la seva opció a al centre electoral de l’escola de Sant Lluís

MaóLa meitat dels batles dels vuit municipis menorquins no tornaran a presentar-se a la reelecció. Hi ha motius diversos, però el desgast causat per la pandèmia i les conseqüències que ha tingut han contribuït a la presa d’aquesta decisió.

S’hi tornen a presentar Antònia Camps (es Migjorn), Hèctor Pons (Maó), Joana Escandell (es Castell) i José Luis Benejam (Alaior). Per contra, deixa la batlia després de tretze anys Francesc Ametller (es Mercadal); Carol Marqués (Sant Lluís) ho fa per motius personals; Joana Febrer (Ferreries), per un procés de renovació interna i Joana Gomila (Ciutadella), perquè farà part de la llista del Parlament de Més per Menorca.

Aquesta circumstància fa que els comicis municipals arribin aquest 2023 amb aires de renovació i incertesa, ja que pocs vots poden canviar el color polític de l’equip de govern. Tot i que sorprèn veure que el 50% dels batles actuals no repeteixen en una illa en la qual els candidats i governants se solen mantenir diverses legislatures, el politòleg Toni Barber ho relativitza: “És un percentatge que pot variar per moltes raons, des de motius personals fins a la voluntat de les formacions polítiques que hi hagi noves cares a escala municipal. Crec que és una casualitat, aquest 50%”. Un altre politòleg consultat, Marc Serena, recorda que ser batle implica un important desgast personal. “Tenen una presència continuada durant pràcticament les 24 hores”, adverteix, “i no disposen dels recursos econòmics i logístics que els agradaria, cosa que de vegades fa que es cremin”.

Un dels grans dubtes amb vista al proper 28 de maig és saber si el vot municipal pot ser extrapolable al Consell de Menorca i a la resta d’administracions. Segons els politòlegs, en el cas de Menorca pot haver-hi lleugeres variacions en intenció de vot entre partits, però sense moure’s de la mateixa direcció ideològica (esquerres o dretes). Marc Serena preveu que aquestes possibles variacions “es notaran més a les autonòmiques o quan arribin les estatals, perquè de les municipals al Consell serà pràcticament la mateixa extrapolació”.

Toni Barber posa el focus en les agrupacions d’electors: adverteix que “hi ha persones de Podem, de Més per Menorca i d’Esquerra de Menorca, i en teoria els seus sufragis anirien a Podem o a Més, però no tenim evidències ni dades desagregades que ens ho confirmi. Es pot intuir, no confirmar”.

Un altre aspecte a tenir present és que en les eleccions municipals hi ha més participació, perquè se sent l’Ajuntament com la institució més pròxima. “Hi ha gent que vota a l’Ajuntament i no ho fa al Consell ni al Parlament”, alerta Barber. A més, Serena recorda que no totes les formacions es presenten a tots els municipis: “Per exemple, al Migjorn només s’hi presenten el PP i el PSOE, però a les autonòmiques hi és present el vot a altres formacions, d’esquerra i dreta”. A tot això, cal sumar-hi que les reduïdes dimensions de Menorca fan que les eleccions al Consell puguin ser enteses com unes municipals, en què el candidat té pes amb independència de les sigles del partit.

Noms propis

Pel que fa als noms propis que poden deixar els resultats del 28 de maig, Marc Serena analitza algunes de les cares noves que entren en el món polític municipal amb força i idees renovades. Opina que “caldrà estar atents a la candidata de l’Entesa de Ferreries, Maite Pons, i la de Més-Esquerra a Alaior, Isa Allès”. Confessa que té curiositat per pobles com es Migjorn, “perquè la diferència de vots és mínima, i es Mercadal, ja que la partida d’Ametller pot deixar una oportunitat per a l’Entesa i formar un pacte amb el PSOE després de dues legislatures de govern socialista”.

Per la seva banda, Toni Barber creu que els noms propis estaran lligats al Consell, especialment els de dos caps de llista: Adolfo Vilafranca (PP) i Josep Juaneda (Més per Menorca). Barber recorda que aquests “són els més nous, no han encapçalat mai cap candidatura. En canvi, Nati Benejam (Unides Podem) es presentà com a candidata a Ciutadella i la seva experiència com a directora insular l’habiliten per ser consellera els pròxims anys”.

Allò cert és que, a part d’haver-hi molta renovació de batles a la vista, també és significativa la concurrència de cares noves al Consell. Susana Mora és l’única candidata que repeteix, liderant la llista del PSOE. Quant als canvis a la resta de formacions, Josep Juaneda encapçalarà el nou projecte de Més per Menorca amb un equip renovat i que reemplaça figures clau del partit com Maite Salord i Miquel Maria. D’altra banda, la fins ara número u d’Unides Podem, Cristina Gómez, formarà part de la llista al Parlament i deixarà de candidata l’actual directora insular Nati Benejam. Curiosament, el ball de candidats també afecta l’oposició. Especialment sonat ha estat el traspàs de poders en el si del PP, on un moviment intern ha destronat Coia Sugrañes a favor d’Adolfo Vilafranca. I Ciutadans presenta el portaveu actual, Eugenio Ayuso.

Toni Barber considera que el lideratge de Mora és “un èxit rotund, ja que ha estat presidenta durant 6 dels 8 anys. Estam en una època d’hiperlideratges, en què es tendeix a reforçar la idea d’una persona al capdavant de les formacions polítiques, per la qual cosa no hi hauria noms que puguin ser relleus potencials”. De tota manera, Barber fa referència al batle de Maó: “Hèctor Pons podria fer el salt al Consell, tot i que encara té trajectòria a l’Ajuntament”. Marc Serena coincideix en la percepció sobre Mora: “És una candidata potent en l’àmbit insular”. Malgrat que la líder del PSOE menorquí surt com a favorita, Barber no descarta el PP. “No sorprendria que els populars poguessin fer bons resultats, principalment per un motiu: el desgast de qui governa. La dreta es mobilitzarà, tenen un electorat molt fidel, i potser el PSOE i Unides Podem no seran capaços de mobilitzar el seu”, opina.

A parer dels politòlegs, els temes que centraran la campanya a Menorca seran la transició energètica, el medi ambient, la massificació turística i el model econòmic i productiu. Toni Barber mostra preocupació per les divergències en el model turístic: “És realment un problema que no hi hagi consens cap on volem conduir la Menorca del futur”. I hi afegeix la manca d’habitatge en recordar i advertir que “l’estiu passat alguns treballadors que varen venir a fer la temporada varen patir dificultats per allotjar-se. Quan comenci la d’enguany, ens trobarem amb el mateix problema”.

stats