Manacor és el primer municipi de les Balears a sol·licitar ser zona residencial tensionada

PalmaManacor es el primer municipi de les Illes Balears a aprovar i tramitar una petició formal al Govern perquè el municipi sigui declarat zona de mercat residencial tensionat, la qual cosa permetrà aplicar “un índex de referència individualitzat per habitatge, tenint en compte factors com la superfície, la ubicació, l’any de construcció, l’estat de conservació o si té ascensor o certificat energètic”, entre d’altres, explica la delegada municipal d’Urbanisme, Núria Hinojosa, el que alhora servirà per “detectar i corregir casos abusius”.

Aquesta sol·licitud és basa sobretot en un informe tècnic elaborat per la Universitat de les Illes Balears, que conclou que el municipi compleix amb tots els supòsits que marca la Llei 12/2023 pel dret a l’habitatge. Elaborat pel catedràtic de la UIB Aleix Calveras Maristany, a través de la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears (FUEIB), el document conclou que Manacor compleix de manera clara els requisits prevists per la normativa estatal per poder obtenir aquesta declaració.

L’estudi conclou que, en la major part dels escenaris analitzats, el cost de l’habitatge (sumant-hi lloguer o hipoteca i despeses bàsiques) supera àmpliament el llindar del 30% dels ingressos de les llars i de les persones, percentatge que la llei fixa com a límit d’assequibilitat. En el cas del lloguer, l’informe mostra que una llar mitjana de Manacor destina entre un 31,3% i un 41% dels ingressos mensuals a pagar l’habitatge, segons la font i l’escenari econòmic analitzat. En els casos individuals, els percentatges arriben fins al 83,1% d’aquests ingressos.

Pel que fa a la compra d’habitatge, els resultats indiquen nivells igualment molt elevats d’esforç econòmic. En el cas de les llars, l’accés a la propietat implica destinar entre un 30% i un 39,4% dels ingressos mensuals al pagament de la hipoteca i les despeses bàsiques associades. En l’àmbit individual, aquest esforç oscil·la entre el 59% i el 78,7% dels ingressos.

Si ens fixam en l’evolució dels preus de l’habitatge a Manacor, aquests han crescut molt per damunt de l’IPC de les Balears en els darrers cinc anys, un altre dels criteris que preveu la llei estatal. Entre el 2020 i el 2025, l’IPC acumulat a les Balears ha augmentat un 23,52%, mentre que els preus del lloguer a Manacor ho han fet entre un 42,6% i un 52,7%, segons les diferents fonts analitzades. En el cas de la compravenda, l’increment se situa entre el 68,9% i el 86,3%.

Amb aquesta iniciativa, Manacor es converteix en el primer municipi de les Illes que tramita una petició formal d’aquestes característiques basada en una memòria tècnica completa. Fins ara, altres municipis havien aprovat mocions o posicionaments polítics. L’equip de govern Més-Esquerra, el PSOE, AIPC ha fet una passa més, quan ho han aprovat aquest dilluns per ple municipal.

La memòria utilitza fonts oficials i dades administratives per elaborar el diagnòstic, entre les quals destaquen les fiances dipositades a l’Ibavi, les dades del Sistema Estatal de Referència del Preu del Lloguer (SERPAVI), les taxacions oficials del Ministeri de Transports i les dades de renda de l’INE. També incorpora dades del portal immobiliari Idealista com a font complementària per observar l’evolució recent del mercat.

Un 22% més de població en 10 anys

L’estudi destaca que Manacor ha experimentat un creixement demogràfic del 22% en la darrera dècada sense que aquest augment hagi anat acompanyat d’un increment equivalent de l’oferta residencial, fet que ha accentuat la pressió sobre el mercat de l’habitatge.

Hinojosa recorda que “les conclusions són claríssimes: Manacor compleix clarament els requisits legals que marca la Llei estatal d’habitatge”, i afirma que “hem evidenciat que existeix una situació de risc residencial, que l’accés a l’habitatge està fortament deteriorat i que hi ha una base objectiva per a aquesta declaració”. Encara que aclareix que aquesta eina “no és sinònim de limitar preus de manera uniforme”.

En aquest sentit, l’equip de govern defensa que la declaració “no funcionarà tota sola” i reclama que vagi acompanyada “d’un conjunt ampli de mesures: construir habitatge públic, augmentar el sòl residencial, reforçar els mecanismes d’inspecció, perseguir el lloguer turístic il·legal i desplegar polítiques públiques d’habitatge valentes”. “Necessitam que el Govern de les Illes Balears lideri aquesta resposta conjunta”, ha afirmat, i ha afegit que “també necessitam la col·laboració del govern d’Espanya, especialment a través del Pla estatal d’habitatge”.

El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha anunciat també que l’Ajuntament ja ha demanat una reunió institucional amb el conseller d’Habitatge, José Luis Mateo, i amb el director general d’Habitatge, José Francisco Reynés Sancho, “per explicar personalment aquesta petició, tant des del vessant polític com tècnic”. “La voluntat és clara: que aquesta qüestió es tracti amb la màxima seriositat institucional i que es respongui a una realitat que ja és evident per a milers de famílies de Manacor”, ha afirmat el batle. “Ara ja no hi ha excusa perquè el Govern balear estudiï i tramiti aquesta declaració”, ha conclòs.