La gestió de l’aigua ofega el Pla General de Manacor

ManacorEl 25 de novembre, la Conselleria de Medi Ambient va exhaurir el termini de quatre mesos que tenia per emetre l’informe ambiental, una de les darreres passes que manquen per aprovar provisionalment el Pla General (PG) de Manacor. L’encallament del procés per donar llum verda al nou pla urbanístic, que fa tres anys que s’està gestant, a part del desencís que provoca a escala política i social, obre la porta que es posin en marxa diversos expedients d’expropiacions de zones verdes.

El Pla de gestió de la demanda de l’aigua, que s’ha d’incorporar a l’expedient del PG perquè sigui avaluat per la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB), és el principal escull de la tramitació abans que es pugui aprovar de manera provisional. “Tenim entès que el Pla té el vistiplau tècnic i que només falta la signatura de la directora general de Recursos Hídrics”, matisa la delegada d’Urbanisme, Bel Febrer. “La seu de la Comissió i de la DG de Recursos Hídrics estan en el mateix edifici i se’ns fa difícil entendre que el Pla, després de quatre mesos, no estigui informat; i si ho està i hi ha deficiències, que no les hagin comunicades”, afegeix Febrer.

“Ens agradaria que l’esperit de consens i de col·laboració que hem trobat en tots els grups del ple municipal es traslladàs a la Conselleria de Medi Ambient. Si això passàs, el Pla general ja estaria aprovat provisionalment i no es podrien presentar demandes milionàries per a l’expropiació de zones verdes”, explica la batlessa, Catalina Riera.

El retard en els informes ambientals, que força l’endarreriment en l’aprovació provisional del PG, ha permès que s’hagin presentat dues noves demandes d’expropiació forçosa de zones verdes: una per 19 milions d’euros i una altra per 2 milions i mig, asseguren des del departament d’Urbanisme.

“La Comissió necessita saber com fa comptes fer front l’Ajuntament a la inversió de 30 milions d’euros, que segons aquesta administració faran falta per garantir el subministrament i tractament de l’aigua. Es parla d’ampliar la depuradora, però no es justifica que s’hagi negociat res”, apunten fonts de la Conselleria de Medi Ambient. Des d’aquest departament asseguren que “a finals de juliol, amb una demora de 20 mesos sobre el termini legal, va fer entrar a la CMAIB la documentació per poder emetre el dictamen ambiental”, alhora que reconeix que el termini per resoldre l’expedient és de quatre mesos, però puntualitzant: “Sempre que estigui complet i en condicions, ha de ser informat”.

Segons la Conselleria, “si l’informe no ha estat emès, és perquè durant aquest temps hi ha hagut intercanvi de documentació entre Recursos Hídrics i l’Ajuntament, perquè en la primera versió del PG no estava justificada la suficiència de l’aigua”.

L’informe del Pla de gestió de la demanda de l’aigua ha estat redactat per la societat anònima municipal (SAM), que gestiona el servei. Segons el gerent, Francesc Grimalt, “la Conselleria hi és jutge i part”. “Per concretar les xifres que demanen, falta desenvolupar els projectes, i la directiva marc europea subratlla que les inversions s’han de mantenir sobre les mateixes tarifes de l’aigua, tot i que una part, com l’ampliació de la depuradora, poden procedir del cànon de sanejament que cobra el Govern. Per tant, això que no es concreten les inversions no sembla una excusa gaire sòlida de mantenir”, explica Grimalt, qui remarca que el finançament dels projectes ve determinat per llei. Bel Febrer apunta que “ens semblaria bé que la Conselleria ens demanàs aclariments o la resolució de deficiències, però no que el PG s’hagi d’aturar en la darrera fase sense saber-ne els motius”.

Des de mitjan anys 80, l’Ajuntament ha fet diversos intents de substituir les normes subsidiàries (NS), ara vigents, per un Pla General que té més o manco el consens municipal. Ara, les NS preveuen un sostre demogràfic de 180.000 habitants que el PG abaixa als 80.000. És la pinzellada més il·lustrativa de la necessitat de disposar d’una nova eina reguladora del desenvolupament. “Mai un intent d’aprovar el PG havia arribat tan lluny. Seria una llàstima haver de tornar a començar de zero la propera legislatura”, es lamenta Bel Febrer.