Les dones tornaran a batallar al simulacre de moros i cristians
El col·lectiu Mala Pècora, que ja va lluitar per aquest fet l’any 2019, s’incorporarà a la plaça de Sant Jordi
PalmaEl retorn del simulacre de moros i cristians arriba amb dues novetats en aquesta edició postpandèmica: la participació de les dones a la batalla i l’ús d’armes d’avantcàrrega en comptes d’escopetes. Si bé és cert que l’any 2019 el batalló de dones ja va intervenir a la batalla des de la plaça de Sant Jordi, enguany ja s’ha coordinat amb els càrrecs del simulacre. “La prova pilot de fa tres anys va donar molt bon resultat, però aquest 2022 l’Ajuntament ja li ha donat suport des del principi amb reunions, tot donant a les dones la part fonamental que els pertoca”, explica el batle de Pollença, Tomeu Cifre.
De fet, la participació de les dones en aquest dia per excel·lència al municipi ja es va donar en el simulacre més antic que es coneix. L’escriptor Ramon Picó i Campamar va trobar un document de l’any 1860 que deia que durant les primeres batalles les dones formaven part dels combatents. Anys més tard, però, quan es va reprendre aquest esdeveniment el 1882, se les va apartar. Des de la comissió independent del batalló femení, han emprat aquesta dada històrica per reivindicar el paper de les dones a la festa: “S’està recuperant la tradició, les dones velles i les fadrines van sortir armades amb filoses i falçons per envestir els moros i defensar els seus fills”, afirma una de les membres.
El batle de Pollença creu que és important “destacar la normalitat d’aquest fet” i entendre que integrar les dones dins el simulacre no ha de ser vist com quelcom “excepcional”. És més, les dones s’incorporaran a la batalla des d’on ho feren en el seu dia: la plaça de Sant Jordi, que està a l’altre extrem del carrer Major, on s’inicia la lluita. “Els moros varen fugir espantats quan van veure que fins i tot les dones s’hi afuaven rabioses amb les filoses, la qual cosa coincideix amb les llegendes populars de la localitat, perquè tenim un carrer dedicat a les dones que filaven” explica una membre de la comissió del batalló.
Des del col·lectiu asseguren que aquest canvi “està bastant assumit” al municipi, però que “sempre hi ha gent de tota mena”. Per la seva part, el batle diu que “el poble hi està a favor” i la introducció de les dones “no genera polèmica”. En tot cas, hi pot participar qualsevol pollencina que en tingui ganes. El 2019, segons les membres de Mala Pècora, eren unes cent dones. “En aquell moment vaig entendre per què per als homes la batalla és la festa, l’adrenalina que suposa és brutal i no es pot viure només mirant”, assegura una de les participants de fa tres anys.
Armes d’avantcàrrega
L’altra modificació recent entorn del simulacre dels moros i cristians a Pollença és la de les armes. A causa de la nova normativa estatal que limita l’ús d’aquests instruments a festes populars, l’Ajuntament del municipi ha ofert formació teòrica i pràctica a 30 participants de la batalla, que hauran d’utilitzar noves armes d'avantcàrrega llogades pel Consistori. “Ja ho tenim tot organitzat per a aquest any, tot i que el pròxim comprarem les armes”, explica Cifre. Aquestes noves armes es carreguen amb pólvora per la boca del canó, mentre que, tradicionalment, els pollencins que tenien una llicència de caça empraven les seves escopetes.
