Deu anys trencant ametles a Son Macià: la història d'una màquina antiga que uneix un poble

Son MaciàAra fa deu anys, un grup de joves pagesos del llogaret manacorí de Son Macià, units per fer mercat els dissabtes i donar sortida als seus productes, va acceptar el repte de tornar a posar en marxa una màquina dels anys quaranta. Una trencadora tradicional que permet als socis decidir què fer amb els seus fruits.

Darrere la farmàcia de Son Macià (llogaret manacorí amb poc més de 800 habitants empadronats) i seguint el camí de Son Vell a mà esquerra, una construcció quadrada i blanca que abans havia servit per assecar albercocs, ressona com un tamborino. Té un portal petit per als sacs i una vidriera gran per a les persones. Enguany fa deu anys que això va així. “I per molts més”, respon Pep Lluís Reche, a punt de pagar la trencadissa.

Ha vingut des de la Colònia de Sant Pere amb una furgoneta vermella plena de sacs d’ametles, amb la voluntat que les màquines macianeres facin la feina. En total, 15 sacs, dels quals traurà 474 quilos de fruit pelat. “A ca nostra, a part de garrovers, hi tenim sembrats prop de 300 ametlers; d’aquells que la Conselleria d’Agricultura va subvencionar fa 25 anys a canvi d’arrabassar els vells”, diu somrient.

Part d’aquests quilos (de les varietats ferragnes, ferranwel i iguara) aniran a parar a la Cooperativa d’Artà, “però una altra part serà per a consum propi i per regalar entre amics i coneguts”. “Tu no saps què és arribar a una festa o que vinguin a sopar a casa i regalar una bosseta d’ametles nostres”, afegeix Reche mentre comença a carregar per partir.

Són passades les 11 h, i la seva ha estat la primera feina de la temporada a Sa Trencadora, el nom que l’Associació de Pagesos i Artesans de Son Macià Beniulpech va donar al projecte ara fa una dècada. “Estam molt orgullosos de fins on hem arribat, no ens ho pensàvem quan començàrem l’agost del 2015”, recorda Nofre Fullana (Son Macià, 1984, llicenciat en Ciències Ambientals), un dels tres trencadors actuals que cada dissabte, fins a Nadal, es van rellevant per controlar la peladora, la trencadora i la triadora. (Els altres dos són Gaspar Alomar i el músic i llibreter Miquel Serra.) “N’estam molt contents, perquè gràcies a aquestes màquines la gent pot decidir què en fa: és un exercici de sobirania alimentària”.

Recuperar el patrimoni industrial

La màquina trencadora estava aturada des de principis del segle XX en una portassa de Porreres. “Ens la van oferir de franc i tot d’una acceptàrem. Perquè encaixava amb la nostra filosofia –l’associació va néixer perquè els joves agricultors poguessin vendre els seus productes cada dissabte a la plaça del poble– i perquè podríem recuperar així un patrimoni industrial únic, com també, en certa manera, la història de les famílies que en vivien”.

La triadora, per la seva banda, fou ideada i fabricada també a Porreres per Bernat Mesquida. Separa la closca del bessó a través d’un sistema de garbells i conductes de ventilació. Una ‘tecnologia punta’ que arribà a Son Macià l’any 2013 i que va necessitar gairebé dos anys de restauració per eliminar corcs i reparar mecanismes avariats pel desús.

I és que, tot i que no hi ha electrònica pel mig –“fusta, ferro i quatre perns”–, encara ara, especialment a l’inici de la temporada, cal fer manteniment constant. “Avui, per exemple, s’ha romput la corretja de pell de la trencadora. L’he poguda arreglar per acabar el dia, però s’haurà de canviar i no hi ha recanvis…”, diu Fullana. Caldrà encarregar-ne una de nova feta a mida, que costarà 200 euros, una despesa que haurà d’assumir l’associació, sense ànim de lucre.

“Ho feim per donar un servei i perquè passam gust. És un acte romàntic. No és un negoci lucratiu, però afortunadament encara som joves i les nostres càrregues familiars ens permeten ser-hi”.

Trencar ametlles és un servei que no existia al Llevant mallorquí des de feia més de 30 anys. Fins que va arribar el projecte macianer. “Per això fins aquí ve gent de tota l’illa i fins i tot de Menorca. Quan demanen hora (per correu electrònic a satrencadora@gmail.com o al telèfon 639 77 12 44) volen saber qui hi haurà trencant aquell dia. Cadascú vol el seu”, riu.

Una oferta escassa

Actualment, les trencadores amb horari periòdic i estipulat es poden comptar amb els dits d’una mà. Campanet, Llubí, Porreres, Andratx, Sineu i Petra han obert de manera irregular. “Amb Miquel Ordines de Santa Maria, per exemple, sí que hi tenim tracte actiu i, de fet, ens passam trencades”, diu Fullana.

De totes maneres, la sobirana només representa una part menor de les ametles que es processen a Mallorca. La majoria van a cooperatives, entre les quals hi ha el Camp Mallorquí, a Consell, és la que fa més feina.

Sion Mora arriba amb sa mare, de Son Servera: “Encara que els ametlers els tenim sembrats a unes terres entre Portocristo i Son Carrió”. En duu tres sacs, la mitjana que solen dur cada any els 165 socis que han pagat un euro (més el cost del pes net del fruit) per accedir al servei. En total, les màquines han trencat i destriat més de 600 vegades des que són al poble.

“Són arbres joves, d’entre 7 i 10 anys, que ja donen una bona quantitat d’ametles [la vida útil sol ser d’uns 30 anys]. Per això pensam que no s’ha de perdre. Enguany, no sé si per la sequera, però la collita no ha acabat d’anar bé”, comenta Mora. “Abans anàvem a Petra, però l’amo es va jubilar i va ser el meu cunyat qui em va dir que a Son Macià havien recuperat una trencadora”.

De tot el procés, els socis se n’enduen el bessó i la clovella. “Amb el primer solen fer torró per festes”, conclou Fullana, que parla amb admiració de la nova clientela: “Cada vegada venen més famílies joves amb fills petits, que aprofiten per anar d’excursió o per berenar a Son Macià. O que queden aquí per explicar-los als al·lots, que sovint han ajudat a collir, com va el procés de trencat i triatge. Això ens fa molta il·lusió”.

La clovella, en canvi, té diferents usos agrícoles: pot servir per retenir la humitat del sòl o per encendre foc. La pols que en sobra del procés mecànic se la queda l’associació, que la reparteix entre els pagesos de la zona per fer-ne compost per als conreus.

Els preus per mantenir el servei

Un rètol n'alerta: 'Les pedres espenyen les màquines!', just devora el llistat de preus. La sintonia amb els socis, però, és excel·lent. “Estan orgullosos de venir i nosaltres, també. Solen demanar què en trobam de les ametles que han duit, si semblen bones… ‘Mira de no fer-me blanc!’, diuen alguns, fent referència al fet que el bessó no es trenqui”.

Els preus per quilo varien segons la quantitat:

• De 0 a 30 kg (aproximadament un sac o un i mig): 0,30 €/kg
• De 31 a 90 kg (2 o 3 sacs): 0,27 €/kg
• De 91 a 300 kg (4 a 10 sacs): 0,24 €/kg
• A partir de 301 kg (més de 10 sacs): 0,21 €/kg

Sa Trencadora obre cada dissabte, de 8.30 h a 13.30 h, des d’ara i fins a Nadal. També obre el darrer dissabte de cada mes entre principis d’any i Pasqua, i altres dies entre setmana amb cita prèvia per trencades grosses (més de 300 quilos). Com aquella jornada de vuit hores ininterrompudes: “Dues tones d’ametles; ha estat la més grossa en 10 anys”.

Pel portal petit, on hi ha la bàscula, hi guaita un cap. Andreu Servera (més de 70 anys, gorra, espitellat) demana si pot descarregar. Ja són més de les 12.30 h.

—Quants de sacs són?

—Quatre!

—Descarrega’ls!