Els 20 anys de decadència de Majorica

ManacorLa imatge dels grups de turistes baixant de l'autobús per visitar la fàbrica de Majorica queda enfora. L'any 1965 aquesta emblemàtica empresa de Manacor estava en auge. "Tenia 12 fàbriques de perles, de tota mida, i hi feien feina 865 persones. Aquesta va ser la seva millor època", explica l'historiador Sebastià Sansó. Però amb el pas del temps, Majorica ha anat perdent força, una decadència gradual que s'ha notat, bàsicament, durant els darrers 20 anys. L'empresa de perles, propietat del francès Yan Sandt, està immersa en un concurs de creditors des del novembre. Cinc inversors presentaren ofertes per quedar-se-la i sembla que un altre francès, Grégoire Augustin Bontoux Halley, en serà el nou propietari. El Govern demana als futurs compradors que mantinguin la producció a Manacor i que, dels 275 llocs de feina actuals, se'n conservin el màxim, però no els ofereix res a canvi, expliquen fonts de la Conselleria de Treball. Bontoux-Halle preveu retallar la plantilla fins als 96 treballadors.

Sansó no en té cap dubte: la caiguda de Majorica començà l'any 1998, moment en què la inversora Alpha la comprà per deu mil milions de pessetes (60.000.000 euros) a Pedro Riche. "A partir d'aquí l'empresa començà a entrar en declivi, perquè un 90% de l'adquisició es va fer amb préstecs bancaris", apunta l'historiador. Majorica no es va recuperar, al contrari, i el 2001 es va declarar en suspensió de pagaments. El 2 d'agost del 2002 un grup d'inversors catalans -liderat per Rafael Español, expresident de la companyia La seda de Barcelona- i Yan Sandt, que en aquell moment tenia el 50% de les accions, varen comprar l'empresa. Varen fer un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) i crearen un pla obligatori de prejubilació a partir dels 54 anys. Per pagar-lo, varen reclamar ajuda al Govern, presidit per Jaume Matas, que hi va invertir 1,7 milions d'euros el 2004.

Un total de 80 treballadors varen rebre la jubilació anticipada: 19 de la botiga de Manacor, 24 del centre de perles i 37 del centre de joies. "La negociació va ser molt bona i les dones estaven molt contentes", explica la secretària del comitè de fàbrica i d'organització de Comissions Obreres (CCOO), Cati Ginard.

En aquella època Carlos Puig va entrar a Majorica com a director general i hi va quedar fins al 2009. "Es va fer una gran reestructuració. Hi feien feina unes 150 persones més els fixos discontinus que estaven a la botiga. El meu objectiu dins Majorica era aixecar l'empresa. Tenia una visió molt clara per progressar amb la marca, però els accionistes que hi havia tenien una perspectiva més internacional i interessos a la Xina", comenta.

Fabricar a l'estranger

A partir del 2004 una part de la joieria de Majorica es va deslocalitzar i l'empresa va començar a produir a la Xina. Les perles sempre es varen fabricar a Manacor, però les peces que no tenien un valor afegit es feien a la Xina, perquè l'objectiu a Manacor era "mantenir els llocs de feina i ocupar les mans en allò que es considerava més útil per a l'empresa", explica Puig. La tònica de produir a fora les parts menys importants de les peces s'ha continuat fins ara. "És cert que tenim feina externalitzada a Àsia, però també hem treballat a la Península. Això només passa quan a la fàbrica no donam a l'abast", diu el portaveu del comitè de treballadors de perles de Majorica, Miquel Vanrell.

Però la decisió de produir a l'estranger no acabava de ser eficient: "Quan les peces arribaven a l'illa, es revisaven i sempre s'havien d'arreglar, perquè tenien alguns desperfectes. També es feien col·leccions de poca qualitat poc exitoses entre els clients", recorda un extreballador de l'empresa que demana que no es publiqui el seu nom. La situació que viu ara Majorica no li ve de nou: "Era la crònica d'una mort anunciada", apunta. Per part seva, Ginard creu que la companyia té futur, però que "necessita netejar-se de tot el que arrossega i començar de zero". 

Concurs de creditors

La pandèmia ha agreujat la situació econòmica de Majorica. Ha passat de facturar 22 milions d'euros el 2019 a 5,3 milions el 2020. A Mallorca n'hi ha cinc botigues -a Manacor, Portocristo, Valldemossa, Palma i Coves del Drac-; també té 15 corners de gestió pròpia en centres d'El Corte Inglés i la resta de comercialització a Espanya es fa a través d'uns 500 distribuïdors, segons fonts internes de l'empresa.

En aquest moment, Majorica està en concurs de creditors i té 275 treballadors, un 95% dels quals estan en un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO). La incertesa i la necessitat de continuar a l'empresa preocupen els treballadors. Un empleat de Majorica que demana que no es publiqui el seu nom té por de perdre la feina perquè no hi ha cap inversor que estigui disposat a mantenir el 100% de la plantilla. "Hi ha empleats que fa 20 anys que hi fan feina i no saben fer res més que joies. Estam preocupats, perquè fins i tot hi ha famílies que han treballat aquí tota la vida", diu.

Aquest treballador té bones raons per estar preocupat. Bontoux Halley, accionista de la multinacional Carrefour, ha guanyat la subhasta de Majorica amb l'oferta més alta, de 9,5 milions, però també és el que preveu la retallada de personal més dràstica, amb una reducció de 179 llocs de feina. Divendres el comitè d'empresa es va reunir amb la directora general de Treball, Virgínia Abraham, per estudiar l'informe de l'administrador. "És un document molt extens i s'ha d'analitzar, la lletra petita és molt important", explica Vanrell. Ara el comitè té temps fins al 6 d'abril per presentar al·legacions abans que el jutge prengui una decisió.

"El tema més important de la negociació és mantenir tants llocs de feina com es pugui, però també hi ha altres qüestions, com per exemple, mantenir la producció a Manacor o les botigues", afegeix Vanrell. En la reunió de divendres, Abraham també va proposar una sèrie d'accions, com per exemple "estudiar un conveni per als treballadors de certa edat que entrin a l'ERO, fer cursos de formació i crear una borsa de treball. Són idees que estan a l'aire i s'han d'analitzar", comenta. Vanrell considera que els treballadors afectats per l'ERO "han de partir amb les condicions més favorables possibles".