Una Zona Marina Especialment Sensible al voltant de les aigües de les Illes Balears

El 1967 l’encallament del superpetroler Torrey Canyon a les Illes Scilly (Anglaterra) provocà un dels desastres ambientals més grans de la història a les costes de França i Anglaterra, fent emergir, per primer pic, el perill de la contaminació marina derivada del transport marítim com un problema global. 

En aquell primer desastre a gran escala amb abocament de petroli no es va seguir cap planificació: primer s’intentà reflotar el vaixell, finalment va ser bombardejat i els productes químics per contenir el petroli van causar una contaminació major. El resultat: 180 km de costes angleses i 80 km de franceses contaminades, una gran quantitat d’éssers vius van perdre la vida i la taca es va dispersar sobre 380 km². 

De llavors ençà, i a mesura que des de la Segona Guerra Mundial el transport marítim internacional ha anat a l’alça, s’han succeït molts altres desastres que han fet créixer la consciència davant els impactes negatius de les activitats marítimes internacionals. Així, sota l’empara de l’Organització Marítima Internacional –organisme especialitzat de les Nacions Unides responsable de la seguretat i protecció de la navegació– als anys 70 del segle XX es començaren a proposar mesures per a la prevenció d’accidents i per reduir l’impacte de les operacions de rutina, com la neteja de tancs. 

En aquest context, és clau el desenvolupament del Dret Marítim Internacional i de figures jurídiques de mitigació, control i/o reducció dels efectes negatius de les activitats marítimes, com ara el conveni MARPOL i els seus annexos o, ja als anys 90, els criteris per establir Zones Especials i Zones Marines Especialment Sensibles.

Avui, en un món globalitzat, el transport marítim és el més utilitzat, i la Mediterrània és un node clau per la seva posició estratègica entre Àsia i Europa. I tot i que la seguretat de la navegació i la reducció dels impactes de les activitats marítimes internacionals continuen en constant millora tecnològica, les Illes Balears tenen un grau elevat de vulnerabilitat al trànsit marítim internacional. 

Les Balears, ubicades també en el si de la conca occidental, disposen de rutes especialment intenses. L’estructura comercial de la Mediterrània Occidental, amb ports com Barcelona, València o Marsella com a grans hubs, causen un flux constant de grans vaixells mercants portacontenidors a l'entorn de les Illes. A això cal sumar-hi l’elevat transport de passatge o el gran volum de transport de càrregues a granel (com hidrocarburs) entre ports de la Mediterrània especialitzats en la seva recepció i redistribució, amb les Illes ubicades al centre geogràfic de les seves operacions. 

Davant aquest grau de vulnerabilitat, que s’incrementa amb la realitat meteorològica i oceanogràfica complexa de la mar balear, aquest 3 de gener el Govern de les Illes Balears va instar l’Estat –a proposta conjunta de les conselleries de Medi Ambient i Territori i d’Hisenda i Relacions Exteriors– a estudiar i documentar les especificitats existents per iniciar el camí per establir una Zona Marina Especialment Sensible (ZMES) entorn de les aigües de l’arxipèlag. Una passa important i necessària per avançar en un marc jurídic internacional de més protecció i control. 

La declaració com a ZMES inclou innumerables virtuts per a un territori com el nostre: 

Primer, dotaria les Illes Balears d’un marc jurídic internacional per reduir i controlar algunes de les afectacions negatives més importants de les activitats marítimes, disminuint la probabilitat d’episodis accidentals potencialment perillosos, els efectes acumulatius de la contaminació marina, el deteriorament d’ecosistemes i els serveis ecosistèmics que provoca. 

Segon, milloraria la gestió integrada de la nostra realitat marina arxipelàgica, marc que condiciona la nostra realitat ambiental. Som un territori marítim discontinu, fragmentat i reduït, el mapa de competències autonòmiques del qual no arriba ni a les 12 milles de mar territorial de l’Estat ni a l’espai entre illes. És a dir, en un espai d’habitats i ecosistemes amb, en molts casos, una continuïtat ecològica, trobam una gran fragmentació administrativa i competencial que dificulta la gestió integrada de zones marítimes i costaneres, el paradigma al qual hem d’aspirar.

I, tercer, consolidaria l’exercici de l’autogovern en el camp marítim, avançant en figures internacionals que estintolarien accions envers la gestió sostenible. Així, i reconeixent sempre com a punt de partida el caràcter fonamental del dret dels pobles a la protecció del medi ambient i la gestió dels seus recursos naturals com a part del ius cogens, se superarien els límits de la realitat juridicoadministrativa per consolidar una gestió més coherent amb la nostra realitat ecològica. Una realitat que, evidentment, no entén els límits competencials dels humans. 

En conclusió, aquesta complexitat geogràfica i competencial no ens ha de frenar a l’hora d’avançar cap a l’objectiu de gestionar i preservar de manera integrada els nostres espais marítims i costaners, tant instant òrgans estatals i internacionals que actuïn en les zones on són competents com reforçant la nostra visió arxipelàgica i unitària. En aquest sentit, i amb la inestimable ajuda de la societat civil organitzada, avançar i participar en la definició d’una ZMES a les Illes Balears ens pot ajudar a gestionar i protegir el nostre espai marítim i costaner i a evitar-ne la subordinació a altres interessos estatals i/o internacionals.

Antoni Vicens-i-Vicens és oceanògraf i director general de Relacions Exteriors del Govern de les Illes Balears