La festa del Flexas va néixer com a revetla de Canamunt, per fer barri i passar una bona estona. Les famílies acudien amb els seus fills pujats sobre les espatlles i tots aplaudien el xupinasso o el ball de les drag queens. Va anar creixent de manera orgànica per l’acceptació del públic. Els organitzadors, amb Pepa Charro (La Terremoto de Alcorcón) al capdavant, varen sufragar-ne de la seva butxaca aquest creixement. Els amics venien a actuar per una paella, un allotjament i l’amistat amb Charro, que posa al servei de Palma la seva agenda.
La declaració de festa d’interès municipal supòs que serà només una fórmula jurídica perquè l’Ajuntament de Palma en col·labori en la seguretat i la neteja. El mínim és posar uns quants urinaris públics i llevar els fems quan algú et prepara la festa de l’estiu. Diria que a Cort li surt més que rendible.
Vox demana explicacions a l’Ajuntament sobre la distinció que ha concedit i recorda que “a Espanya” –sempre Espanya, clar– hi ha festes tot l’any: “algunes tenen origen religiós, unes altres es remunten a tradicions memorials, i altres són simplement part de la nostra cultura”. Legitima, per descomptat, les beneïdes per Crist, les més antigues i les que formin part del patrimoni, sempre segons el seu punt de vista. Però el quid de la qüestió és que consideren “un error de l’Ajuntament el fet de donar suport a una festa amb ideologia LGTBIQ” que requereix “analitzar” la seva “influència en els menors d’edat”. També retreu que els assistents hi beuen i es droguen. Ho faran de la mateixa manera, dic jo, que els pares de família i homes de bé als quals he vist ficar-se ratlles com el meu dit índex en bodes, batejos i comunions. Farlopa sacramental.
Jo no assistesc a cap processó i respect els creients que acompanyen les seves imatges. O em pot semblar absurd malgastar milers de flors per celebrar el Corpus Christi. Però assumesc que a uns altres els embargui l’emoció.
A Vox li molesta que la festa del Flexas convoqui a “rojos i maricons”, que diria Jorge Javier Vázquez. Que aquesta bacanal converteixi centenars de nins en homosexuals, com si l’orientació sexual depengués dels missatges rebuts.
És tan senzill com que vagin a la festa que els vingui de gust. Ells i els seus fills vacunats contra la diversitat i la diversió. Mentrestant, als milers d’assistents a la festa del Flexas que els deixin ballar al ritme de santa Raffaella Carrá.
