Les tripes i el PP
Vuit de cada deu espanyols pensen que la situació econòmica és dolenta o molt dolenta. Aquesta percepció l’ha recollida el CIS, això vol dir que no ha pogut ser manipulada per un grup anticapitalista o que tingui com a objectiu la destrucció d’Espanya amb armes subvencionades per la Veneçuela xavista o per la Xina postmao.
La dada contrasta tant amb l’idíl·lic panorama que ens descriu el PP, que podríem dir que el contradiuen rotundament. Passa com amb aquell personatge del 'Buscón' de Quevedo, que no entenia per què les seves tripes no el creien quan els deia que havia menjat a bastament.
El poble –les tripes– no s’ha cregut la proclama ininterrompuda sobre la recuperació econòmica que el PP llança per terra, mar i aire des de quasi el principi de l’última legislatura. La bonança anunciada no ha pogut superar l’escletxa, cada dia més profunda, que separa pobres de rics ni la clara depauperació de les classes mitjanes, ara ja exsangües, aferrades al salvavides del mileurisme com a desideràtum, cada dia més inabastable. La veu del PP s’embulla i es perd dins l’escletxa, però, com que el partit és un petrolier extraordinàriament pesat, no està preparat per fer maniobres àgils: de manera que continua amb la seva glosa extenuada, tot cercant la rima impossible de les seves sigles amb credibilitat.
I no, no és que no s’hagin sabut explicar (que també), és que, en les qüestions vitals i en un règim de llibertats, no funciona la màxima de Goebbels de la mentida que, repetida mil vegades, esdevé veritat. Potser Goebbels no sabia que, quan l’has repetida mil i una vegades, la mentida ressorgeix de les pròpies entranyes i es mostra amb tota la seva purulència. Les meravelles econòmiques assolides gràcies al PP s’han repetit mils i mils de vegades. Han circulat pel clavegueram dels mèdia públics i privats afins. N’han estat heralds personatges de tota casta, bona part d’ells irrevocablement corruptes. El missatge no ha arribat en bones condicions a les tripes de la societat, i les tripes solen tenir la darrera paraula.
