Trencar el silenci
Dilluns d’aquesta setmana es commemorava el dia internacional contra la violència de gènere i no vull que se m’escapi la setmana, ni el mes, sense parlar d’aquesta xacra en un entorn que implícitament s’ha considerat lliure d’aquesta terrible realitat: l’àmbit acadèmic. La violència de gènere en aquest sector és un problema greu i massa sovint invisibilitzat. Fa un parell d’anys, l’informe UniSAFE, basant-se en els resultats de l’enquesta més gran mai realitzada a Europa, va posar de manifest una situació que ja no es pot continuar ignorant.
Entre gener i maig de 2022, UniSAFE va coordinar la implementació d'una enquesta en 46 universitats i centres de recerca de 15 països europeus per recollir evidències mesurables sobre la prevalença de la violència de gènere a l'àmbit acadèmic i de recerca. Amb més de 42.000 respostes de personal i estudiants, els resultats mostren que el 62% de les persones enquestades han patit almenys una forma de violència masclista des que van començar a treballar o estudiar a la seva institució. Aquestes diferents formes de violència de gènere consisteixen en violència física, violència psicològica, violència econòmica, violència sexual, assetjament sexual i violència en línia.
Les xifres són demolidores. Ho repeteixo: dues de cada tres enquestades han patit algun tipus de violència de gènere en entorns acadèmics. I n’hi ha més, de dades tristament demolidores; per exemple, a Suècia, on més de la meitat de les doctorandes han experimentat assetjament sexual. Atureu-vos un moment i rellegiu el paràgraf a poc a poc. Notareu, segur, com les esgarrifances us recorren el cos. Fa estremir, sí.
I és que els impactes d'aquest problema van més enllà de les agressions immediates. Les conseqüències es tradueixen en problemes de salut mental, abandonament d'estudis i projectes de recerca, així com increment d’abús de substàncies. La violència de gènere no només perjudica les víctimes individuals, sinó que afebleix tot el sistema d’educació superior i recerca.
S’han fet avenços en representativitat femenina en el professorat o en els centres de recerca (tot i que en el lideratge tot és desesperadament lent), però en la violència de gènere estem a les beceroles. A tot arreu. Per això es necessiten canvis profunds. Cal una transformació cultural que comenci per la responsabilitat dels líders institucionals. Cal un compromís ferm per investigar, sancionar i prevenir qualsevol forma de violència. D’eines ja n’hi ha. Sense anar més lluny, a Europa s’han establert estratègies basades en el compromís, l’acció i la responsabilitat. Iniciatives com UniSAFE i Gender SAFE ofereixen marcs d'actuació ben útils. Feu-hi una ullada.
La violència de gènere a l'acadèmia no és un problema marginal, és un atac directe al progrés científic i social. Cada agressió silenciada, cada víctima desprotegida, representa un pas enrere en la construcció d'un sistema de coneixement just i equitatiu.
És hora de trencar el silenci i construir espais acadèmics segurs per a tothom.
