De l’article de Lluís Daufí i Moreso (Tortosa, 1927 - Barcelona, 2013) a La Vanguardia (8-IV-1973), on tenia encarregada una secció sobre medicina. Traducció pròpia.
El 29 d’agost es va tancar a Barcelona el més important congrés mundial de cardiologia. Fa mig segle els trasplantaments eren una novetat vista amb recel. Daufí va ser director general de Promoció de la Salut el 1981. Havia estat expulsat de la universitat per participar el 1966 en l’assemblea democràtica coneguda com la Caputxinada.
[...]
Des del 3 de desembre de 1967, quan el cirurgià Christian Bernard va fer el primer trasplantament de cor en el pacient Louis Washkanski, s’han dut a terme arreu del món 186 trasplantaments. Només 27 pacients han superat, de moment, les conseqüències de tan audaç com problemàtica intervenció. Aquestes xifres, tot i ser encoratjadores, indiquen que encara no es pot considerar que els resultats dels trasplantaments de cor siguin d’un èxit comparable al d’altres avenços de la cirurgia moderna. [...] ¿Quins són el problemes d’aquesta intervenció? El primer: dificultat de tenir donants. Llevat dels moments inicials d’entusiasme pels trasplantaments, molt poca gent fa avui explícita donació del seu cor. Aquest fet es complica amb les dificultats legals que l’acompanyen. Com en operacions en altres òrgans trasplantables, cal extreure el cor quan el donant no està legalment mort. O abans del termini en què la llei permet obrir un cadàver. Suposant que s’hagi superat aquesta dificultat i s’hagi pogut obtenir un cor sa i fort, extret quasi en el mateix instant de la mort del cervell, es disposa tan sols de poques hores per implantar-lo. Això vol dir que tot ha d’estar meticulosament preparat per procedir a la intervenció. [...] Un altre problema és saber si el cor que s’ha pogut aconseguir per aleatori accident serà compatible amb els teixits del pacient que l’ha de rebre. [...] Totes les etapes inicials de qualsevol camp de la Medicina estan més sotmeses a fracassos i insuficiències que a resultats esperançadors. Molts metges i investigadors es pregunten ara si el fet de perseverar en la pràctica de trasplantaments de problemàtic resultat produirà algun progrés en el coneixement i en la solució dels problemes esmentats. Sembla que la solució cal trobar-la fora dels quiròfans i de les clíniques, en els laboratoris de recerca. D’ells han de sortir els procediments idonis d’obtenció i conservació de cors en estat òptim per al trasplantament, mètodes de determinació ràpida d’histocompatibilitat, i una solució efectiva al problema plantejat per la reacció de rebuig del cos receptor. Mentrestant, ¿cal suspendre tot nou trasplantament fins que la solució dels problemes bàsics permeti tenir esperances d’èxits més duradors i segurs? Aquest és un exemple dels greus i sovint angoixants dilemes que posen a prova la decisió de l’home en la lluita incessant contra la malaltia.
De l’article de Lluís Daufí i Moreso (Tortosa, 1927 - Barcelona, 2013) a La Vanguardia (8-IV-1973), on tenia encarregada una secció sobre medicina. Traducció pròpia. El 29 d’agost es va tancar a Barcelona el més important congrés mundial de cardiologia. Fa mig segle els trasplantaments eren una novetat vista amb recel. Daufí va ser director general de Promoció de la Salut el 1981. Havia estat expulsat de la universitat per participar el 1966 en l’assemblea democràtica coneguda com la Caputxinada.
