El naufragi d'una pastera a Portopetro va deixar fa pocs dies el balanç tràgic de vint persones ferides i una de morta. Vull subratllar a la frase anterior la paraula ‘persona’. No immigrants, ni sense papers, ni víctimes de les màfies: persones, éssers humans. Cap vida d'ells, o elles, val manco que la de qualsevol de nosaltres.
Tampoc val més, contestaran (pel que sembla) molts. Solem insistir que és un error voler prendre el pols de la societat a través de les xarxes socials, perquè donen una imatge distorsionada de la realitat: sobredimensionen unes idees o opinions mentre en minimitzen, o oculten, unes altres. Certament les xarxes no són, com volen suposar alguns, el paradís del lliure discurs: més aviat, ofereixen una barra lliure preferentment utilitzada per cunyats, provocadors i piròmans socials que s'amaguen en l'anonimat. Els seus amos –es diguin Elon Musk, Mark Zuckerberg o Zhang Yiming– ho han decidit així. Però, tanmateix, per poc representatives que aquestes xarxes siguin de la nostra realitat, per poc que reflecteixin un bocí de veritat del que som actualment els mallorquins, els menorquins, els eivissencs i els formenterers, hi ha motius de sobres per preocupar-se. N'hi ha prou de llegir els comentaris que generen les notícies com la de la tragèdia de la pastera de Portopetro, o qualsevol altra relacionada amb l'arribada d'immigrants per vies il·legals, per adonar-se que tenim un problema. Un problema de racisme.
El racisme és fruit bàsicament de la por, que és allò que millor saben manejar els polítics que associen immigració, legal o il·legal, amb delinqüència. La nostra presidenta, Marga Prohens, surt cada vegada a fer el discurs contra “les màfies” de la immigració, que són com els ocupes: existeixen, però són la part més petita, gairebé anecdòtica, d'un problema molt més ampli i complex. Intentar reduir la qüestió de la immigració a una pel·lícula barata de mafiosos superdolents que s'envalenteixen per culpa del ‘bonisme’ de l'esquerra woke (dues paraules que ja només serveixen per expressar la nul·la credibilitat i la indignitat intel·lectual de qui les utilitzen) és, a més d'una fal·làcia, un error. Un error que ens pot sortir car a tots.
El pitjor que es pot fer amb un problema és negar-lo, i també pensar que es pot solucionar simplement aplicant la mà dura contra els més febles i desvalguts. Tampoc serveix per a res quedar-se lamentant com eren les coses “abans” (amb l'agreujant que no es recorda mai de debò com era aquest abans: només s'evoca el miratge d'un passat idealitzat). Els nous ciutadans de les Balears arribats com a immigrants són aquí i quedaran aquí. Els seus fills i nets, també. Com se’n gestiona i articula l’arribada i la integració entre nosaltres és, juntament amb el del canvi climàtic, el debat més important que té Europa (les Balears són a Europa) en els anys vinents. En depèn absolutament tot, des del futur de l'economia fins al de la llengua catalana.
Per això la reacció no pot ser la de la presidenta Prohens: abraçar-se a l'extrema dreta de Vox i al seu discurs i mesures xenòfobes. Immigració ha de ser una política de país (escric ‘país’ en referència a les Balears), debatuda i consensuada amb tothom excepte, justament, l'extrema dreta, per motius obvis de dignitat i salut democràtiques. Mentrestant, no oblidem que el perjudici que poden causar 4.323 immigrants arribats en pasteres és ínfim –ni que en fossin el doble–, comparat amb els estralls que poden causar uns governants que legislen en favor de les constructores, les immobiliàries i els fons especuladors.
