Els tennistes i la guerra
La forma més segura de no aprendre res d’una guerra és elaborar-ne un relat unidireccional. Per això tardam tant a aprendre’n les lliçons. En un dels seus viatges missionals al Nord d’Àfrica, Ramon Llull va pagar cara la mescla de desinformació i d’innocència: arribà en un moment en què el país es preparava per a la guerra contra els veïnats: o sia, en temps de pre-guerra, que és quan els països es lliuren a una guerra civil per eliminar factors de dissidència. Els que fan la guerra no volen ni escoltar veus que desentonin, perquè el relat d’aquesta guerra ja comença per presentar un país uniformement disposat a suprimir els matisos, a desautoritzar les raons de l’adversari, per primes que siguin.
Aquest assaig general no es redueix als escenaris directament implicats, sinó que abasta l’opinió pública dels països que s’alineen amb un o altre contendent. És així com s’estén l’afany bel·ligerant a països que, per raons no sempre nobles, perden en gran part la possibilitat d’acostar punts de vista entre els bàndols enemics.
Aquestes situacions degeneren en un escenari on es confonen o se superposen l’heroïcitat amb el grotesc. Ho veim ara mateix entre nosaltres: qualsevol temptativa de matisar els discursos bèl·lics predominants et serà retret amb acusacions que ni els mateixos acusadors saben ben bé d’on venen ni amb quines raons se sustenten. La histèria que molta gent de les xarxes ha teixit entorn de la figura de Rafel Nadal n’és un bon exemple. En Nadal s’ha limitat a dir que no entén per què han estat vetats en un torneig els tennistes russos i bielorussos. Ben mirat, seria com dificultar les edicions d’escriptors d’aquests dos països o de no programar obres dels seus músics. Tolstoi, Pasternak, Maiakovski, Txaikovski, Xostakóvitx, Andrei Kontxalovski, vetats, arraconats?
Si ets víctima de la guerra, seria inhumà exigir-te uns posicionaments raonables, impecablement neutrals. Un cos ferit ha de superar sentiments molt complexos i poderosos per assolir un judici equilibrat. Una informació truculenta i parcial tampoc no et facilita les coses, però estranyen aquests patrioterismes empeltats que s’estilen entre nosaltres per predicar-nos tothora les bondats d’uns i les maldats dels altres; i fer-ho sobretot com si la història hagués començat amb les primeres canonades.
Guillem Frontera és escriptor
