Dia primer de maig significava un temps l’inici de la temporada turística, que acabava l’1 de novembre. Era un canvi radical, els hotels obrien i els taxis començaven a fer viatges de manera compulsiva. Avui, gràcies a la desestacionalització que tant anhelàrem, la cosa ja és més difusa. No només perquè hi ha turistes tot l’any, sinó en termes d’ocupació d’espai. Com bé va radiografiar el catedràtic Nofre Rullan, en unes dècades hem passat de tenir turistes concentrats a una dotzena d’indrets balears durant sis mesos, a tenir-los escampats pertot, tot l’any.
Entre molts altres factors, és el resultat d’una intensa campanya d’anys de repetir el missatge. S’han gastat milions i milions d’euros a dir als europeus que better in winter, i que venguin quan vulguin que hi ha molt per fer. L’argument era que hi hauria més ocupació de qualitat (feina tot l’any), i que es repartiria una mica la pressió estiuenca.
La realitat, òbviament, és molt diferent. Els doblers públics invertits han servit per desbocar el turisme, promoure l’ocupació d’espais públics com terrasses on ara no es pot passar i mercats tradicionals que ara són un betlem absurd i artificial. Però, sobretot, aquesta obsessió per omplir i omplir la temporada baixa ens ha robat el descans, als residents i a la terra, la recuperació i la pau.
És curiós que els polítics fossin del color que fossin durant anys repetiren aquest discurs de la desestacionalització, sense que ningú en cap moment no es plantejàs si realment era millor. Avui, que molts treballadors no poden ni pagar el lloguer precisament per haver turistitzat els pisos, ja hem après que escampar la temporada no era tan bona idea.
