La telenovel·la borbònica
Diumenge a la nit, Telecinco va emetre Cristina Borbón: rota de amor, una tertúlia de xafarderies al voltant de la relació de la infanta amb Iñaki Urdangarin. El programa era un reaprofitament d’imatges de la parella, prioritzant les d’aquest estiu i les que van confirmar la separació dels ducs de Palma. Però també recuperava les escorrialles d’un arxiu televisiu històric infinit. Tot el relat es construïa en clau de melodrama, començant per la imatge que il·lustrava el títol del programa. Un vidre trencat sobre la fotografia de la infanta i Iñaki plorosos i donant-se l’esquena. L’escena semblava la caràtula d’una cinta de VHS dels anys vuitanta. Una pel·lícula barata de sobretaula. La trama la proporcionaven els col·laboradors, que es dedicaven a reinterpretar totes les imatges, elaborant teories confuses i inespecífiques.
Cristina de Borbón: rota de amor semblava un programa d’emergència fet a la desesperada per intentar contraprogramar el culebró turc d’Antena 3. I l’estratègia ha resultat ser un fracàs. L’audiència, posats a deixar-se portar per un drama ple de disgustos i passions, va optar per la ficció Infiel. Perquè, posats a aguantar melodrames extrems, passats de moda i carregats d’estereotips, la sèrie va més per feina. Segurament, l’aposta servia per testar el nivell d’interès que despertava el drama borbònic dels ducs de Palma de cara a futures emissions. Si hagués tingut audiència, haurien engegat la centrifugadora.
Telecinco viu d’intentar captar l’audiència a base de continguts del cor melodramàtics absolutament buits. Els tertulians estan ensinistrats per parlar hores i hores sense dir res ni disposar de cap informació. Cada tema s’allarga inútilment sense anar enlloc.
El periodisme televisiu protegeix el monarca Felip VI i les seves filles. Letícia, de moment, és la gran indultada. A la reina Sofia, en un paper secundari, la deixen en pau. La resta de família vinculada a les infantes ha acabat convertida en munició televisiva fàcil que no desperta interès.
L’emissió, tronada i pròpia de l’antigor catòdica, convidava a pensar en la funció que han acabat tenint les monarquies europees. Més que una finalitat institucional, han acabat reduïdes a servir d’entreteniment públic. Titelles a qui no sentim mai la veu, transformats en protagonistes d’una pel·lícula muda que veiem per fascicles. Infantes ocioses, desgraciades, que serveixen d’esquer televisiu per a la xafarderia. Victòria Frederica s’ha convertit en influencer de pa sucat amb oli. I Froilà en vividor. La televisió és el baròmetre de la decadència monàrquica del país. Ninots de telenovel·la barata.
