Tarragona: descarbonitzar la petroquímica
L’envergadura futura de la indústria catalana depèn de l’evolució d’un complex petroquímic de Tarragona que comprèn el 25% de la indústria química espanyola i la meitat de la catalana. Per a l’àrea metropolitana de Tarragona representa, amb el turisme, la indústria principal. És el mínim de diversificació –química i turisme– que convé a aquesta àrea. Si una de les dues es debilités, s’entraria en un monocultiu inherentment fràgil.
El complex petroquímic confronta un repte monumental: la descarbonització. De com es resolgui dependrà el futur del complex. Si la descarbonització, inevitable, és lenta i tecnològicament poc ambiciosa, el futur és de subsidiarietat, de declivi i d’empetitiment. Si és ràpida i innovadora, el complex continuarà sent referent i atractiu per a les noves inversions que induiran els programes globals de sostenibilitat.
Per a la materialització de la perspectiva ambiciosa caldria l’alineació de tres factors:
1. Lideratge empresarial. El govern pot facilitar, però l’ambició i la inversió han de venir de les empreses. En el nostre cas podem ser molt específics: com a multinacional de base espanyola, com a fundadora del complex i com a empresa més gran i integrada d'aquest, el lideratge natural correspon a Repsol. Si aquesta empresa marca un camí d’ambició, les altres seguiran. És, doncs, vital que hi hagi una interlocució fluida entre Repsol i les autoritats catalanes. Tinguem en compte, a més, que l’horitzó és d’expansió. Per a Repsol, on s’inverteix –si a Tarragona, a Cartagena o al País Basc– no és un joc de suma zero. Les indicacions sobre la predisposició de l’empresa són bones: acaba d’obtenir –dins el programa europeu IPCEI– un cofinançament de 100 milions d’euros per a la construcció a Tarragona d’una planta de producció de metanol a partir de residus, un projecte verd i innovador –amb tecnologia canadenca–. Inclou un electrolitzador per produir hidrogen a partir d’aigua i electricitat verda. Serà el primer del complex.
2. Societat facilitadora. La descarbonització del complex necessitarà grans volums d’electricitat verda. És imprescindible que la societat i les administracions facilitin que aquesta arribi bé al complex. Caldrà que s’aprengui a dir que no a les plataformes del no a tot, que l’administració tingui una actitud positiva, que els tràmits siguin cosa de mesos i que l’electricitat neta es transporti des d’allí on es produeixi, sigui a Catalunya o no. El complex petroquímic va créixer al voltant d’on hi havia la font d’energia: la refineria que rebia el cru per mar. L’energia ja no vindrà per mar, ni podrà ser tota de km zero. Aquest avantatge s’ha perdut. Però en tenim un altre: el complex ja existeix. Si hi portem l’energia verda, l’avantatge es mantindrà. Però si ho fem difícil, la indústria s’anirà desplaçant cap a entorns pròxims a les fonts d’energia, que són aquells on bufa el vent, pica el sol i tenim poca contestació a les infraestructures necessàries.
3. Tecnologia de km zero. A Tarragona hi tenim institucions de formació, recerca i innovació de primer ordre: la Universitat Rovira i Virgili, el centre tecnològic Eurecat i l'ICIQ –Institut Català d’Investigació Química. S’han situat a Tarragona en bona part per poder ajudar les empreses del complex petroquímic. Ho han fet en formació, però en transferència tecnològica estem per sota del que caldria esperar. No és aquest el lloc per analitzar el perquè, però sí que ho és per expressar que ara hi ha la possibilitat de superar l’anomalia. La URV, Eurecat i ICIQ, en el marc d’una acció conjunta científico-tècnica per la descarbonització de la indústria química a Tarragona amb el suport, entre d’altres, de les associacions empresarials del ciment, dels residus i del complex petroquímic, han desenvolupat un projecte per bastir, al voltant del complex, un Centre de Descarbonització, una infraestructura per al desenvolupament de tecnologia en fases preindustrials. La descarbonització encara demana molta recerca. Per exemple, en com reaprofitar, en l’esperit de la circularitat, les emissions inevitables de CO2 com a matèria primera per a una producció competitiva de productes com els combustibles verds, els polímers plàstics biodegradables o productes primaris per a la indústria farmacèutica.
Arran dels pactes pressupostaris PSC- ERC, el projecte ja disposa d’un finançament inicial de la Generalitat. És d’importància capital per a Catalunya que aquest projecte de sinergia universitat-recerca-empresa culmini.
