Taronja apocalíptic
Durant la setmana passada, a Nova York vam veure’ns envoltats per una pertorbadora boira taronja distòpica. La ciutat va experimentar la pitjor classificació de l'Índex de Qualitat de l'Aire (AQI) registrada mai. El dens fum conseqüència de múltiples incendis forestals al Canadà es va anar escampant cap al sud, i cobrí la costa est dels EUA d'una densa boira taronja durant diversos dies.
L'Agència de Protecció Ambiental va informar de nivells "molt insalubres", ja que l'AQI de la ciutat va augmentar alarmantment a 405 (l'escala arriba als 500), i superà àmpliament l'índex habitual de 50-100 de la ciutat de Nova York i fins i tot els 190 de Nova Delhi. Mentrestant, el Canadà continua lluitant contra una de les pitjors temporades d'incendis forestals.
Aquestes escenes dramàtiques, quasi apocalíptiques –que ens fan recordar escenaris distòpics i de ciència-ficció a films com Mad Max Fury Road, el desert de Tatooine o el món de dunes de Dune– ens serveixen com a recordatori tangible de l'emergència climàtica que patim.
La recent investigació sobre els "límits planetaris", conduïda pel científic ambiental Johan Rockström, indica que hem creuat set dels vuit llindars establerts pels científics. Es tracten de 'fronteres planetàries' amb les quals han definit l'espai operatiu segur per a la humanitat, inclosos el clima, l'àrea de l'ecosistema natural i la contaminació de l'aire, més enllà dels quals la vida a la Terra torna insegura. Al seu estudi, publicat a la revista Nature Sustainability, els científics conclouen i ressalten (altra vegada) la necessitat urgent d’una 'acció global per tal de combatre el canvi climàtic, tant des del punt de vista social com econòmic.
El taronja apocalíptic sobre Nova York es pot veure perfectament com un (altre) avís implícit d’aquestes fronteres planetàries superades: una simulació premonitòria, trista i angoixosa, que ens presenta el que podríem estar vivint en un futur pròxim si no s'aborda l'emergència climàtica; i un exemple més de com el canvi climàtic pot afectar la vida quotidiana i la salut humana, a més de la seva influència en el clima i els ecosistemes.
Els meteoròlegs avisen que podria arribar fum encara dels incendis del Canadà fins a finals de setmana. Tot i que la qualitat de l'aire podria empitjorar una mica, no s'espera que sigui tan dolenta com la setmana passada. Potser la barana de seguretat planetària d'1,5 graus no s'ha incomplert de moment, però sí el (primer) límit –ja hem augmentat per sobre d’1 grau Celsius– en què les persones es veuen greument afectades. Com dèiem, tenim una prova més de la necessitat d'accions immediates per abordar aquesta crisi sense deixar de banda el fet de considerar la justícia i l'equitat ambientals en els nostres esforços contra l'emergència climàtica.
