Que la set dels ceps sigui la dels nostres governants

Si una petita part de l’aigua de l’Ebre pogués anar al pantà de Guiamets, al Priorat, ara mateix, sense esperar més, potser es podrien salvar ceps i oliveres. No sé si això és difícil o fàcil de fer, si val molts milions o pocs. Per culpa de no tenir pressupostos i anar a noves eleccions, tot es paralitza. No sabem què passarà, qui guanyarà i si hi haurà o no hi haurà pactes i si hi haurà Govern o tampoc. En tot cas, mentrestant, el que puc dir és que l’Ebre baixa ple. Sé també que en zones com la Terra Alta, els pagesos tenen una petita part d’aigua del riu. Si no m’erro, connecten a la Pobla de Massaluca. Em consta que els pagesos han parlat amb els nostres polítics en precampanya per parlar-los d’això. M’expliquen que han tirat pilotes fora.

De la mateixa manera que una masia és part del patrimoni cultural a preservar, un cep o una olivera (amb tants anys al tronc) també ho són, i deixar que es morin de set, que tots els anys que han passat furgant la terra no serveixin per a res, és un atemptat cultural. De veritat, de veritat que aquesta olivera i aquest cep s’han de deixar morir? Què faran els joves de la zona si no poden viure de la terra perquè la terra és eixorca? Fer enoturisme sense eno? No hi ha gaire temps per actuar. Ve de dies. Ara, amb el canvi climàtic, les nits són càlides, també. Això fa que les plantes, que aprofitaven les nits fresques per “descansar”, tampoc ho puguin fer.

Conec pagesos que collien setanta o vuitanta mil quilos d’olives. Aquest any no colliran res. Els més vells de la contrada no recorden una sequera com aquesta. Si els més vells de la contrada, de noranta anys, no recorden una sequera com aquesta, hem de pensar, esclar, que els ceps tampoc.