El 1925, el camp de la física es va sacsejar una mica. Erwin Schrödinger i Werner Heisenberg van formular, per camins separats, les equacions que descriuen el comportament de la matèria a escala subatòmica: a l'escala més petita de la realitat, res no és cert fins que no es mesura; les partícules existeixen en múltiples estats alhora i dos objectes separats per quilòmetres poden compartir un destí instantani. A Einstein, no va acabar d’agradar-li aquesta nova dimensió.
Un segle després, vivim envoltats de fruits d'aquella ruptura. Aplicacions com el transistor —que fa funcionar el telèfon a la butxaca—, el làser —que llegeix el codi de barres al supermercat—, el rellotge atòmic —que coordina el GPS—: totes són el resultat de la física quàntica aplicada. La primera revolució quàntica.
Ara n'hem començat una altra. El premi Turing d'enguany —el guardó més prestigiós de la informàtica—, concedit per primera vegada a científics del món quàntic, n'és un símptoma inequívoc. Charles Bennett, físic d'IBM, i Gilles Brassard, informàtic de la Universitat de Montreal, van rebre el premi per haver fundat la ciència de la informació quàntica. La seva col·laboració va néixer el 1979 a Puerto Rico, quan Bennett va abordar Brassard a la piscina de l’hotel on s’allotjaven durant unes conferències per proposar-li la següent idea: usar les lleis de la mecànica quàntica per crear diners impossibles de falsificar.
El 1984, tots dos van publicar el protocol BB84, el primer sistema de criptografia quàntica: una clau secreta transmesa en fotons de llum que es destrueix automàticament si algú intenta interceptar-la. El 1993, van anar més lluny i van descriure la teleportació quàntica: la transferència d'informació entre partícules entrellaçades, siguin on siguin. No és ciència-ficció, sinó una propietat real i fonamental de les partícules que formen l'univers.
Avui, aquestes idees han deixat els laboratoris. Enginyers de la Universitat de Pensilvània han transmès senyals quàntics a través de la xarxa de fibra òptica comercial de Verizon. L’estat de Nova York ha invertit tres-cents milions de dòlars en un hub quàntic a Stony Brook. La Xina ja opera una xarxa de comunicació quàntica de dos mil quilòmetres entre Pequín i Shanghai. L'internet quàntic —on la privacitat no dependrà de problemes matemàtics difícils, sinó de les lleis de la física— s'està construint ara mateix.
I l'entrellaçament quàntic resulta ser encara més profund del que semblava. Investigadors com Jonathan Oppenheim fan servir la teoria de la informació quàntica per investigar un dels misteris més grans de la física: la paradoxa de la informació dels forats negres. Quan un forat negre s'evapora, on va a parar la informació de tot el que va engolir? L'entrellaçament podria ser la resposta. La mateixa eina que protegeix les nostres comunicacions podria explicar el destí de la matèria als límits de l'univers.
