La santa intransigència (1907)

De l’editorial del setmanari MeTralla (11-IX-1907) i portada d’aquell dia amb tres vinyetes que segons l’expert Josep Maria Cadena són atribuïbles al dibuixant Joan Garcia-Junceda, conegut com a Joan Junceda (Barcelona, 1881 - Blanes, 1948). Feia poc més d’un any que s’aplicava la Llei de Jurisdiccions, que atorgava als tribunals militars la repressió d’opinions catalanistes. 

Beneïm una altra vegada més la santa, la fecunda intransigència. Per ella, expressió unànime de la dignitat d’uns ciutadans lliures, els nostres avantpassats de 1714 escrigueren el més brillant i el més sublim dels fulls de nostra història. I al posar-hi el darrer mot en la llarguíssima crònica de les nostres grandeses, els nostres avis volgueren donar-nos compte de que havien fet tot quant els era humanament possible per la conservació de la personalitat de Catalunya, com si fos un record i un estímul per excitar avui novament l’acció reivindicatòria. Sense el seu esperit de sacrosanta intransigència, no tindríem avui aquest record que ens esperona ni podríem assenyalar-lo als nostres conciutadans com un exemple; sense aqueixa beneïda puresa de principis que portava els ambaixadors de Barcelona al campament d’en Berwick quan la ciutat no era més que un munt de runes a proposar al vencedor la capitulació de Barcelona, però “conservant els drets i privilegis de la terra”, la caiguda de Catalunya no hauria fet estremir amb un sentiment espontani d’admiració a totes les nacions d’Europa [...]. La llibertat d’un poble no es compra, ni es ven, ni s’arrenda, ni es mesura ni es pesa com una vulgar mercaderia: els homes d’avui hauran de donar compte d’ella als seus fills, a les generacions que vindran. [...] Som hereus d’un patrimoni gravat de restitució [...]. Som homes conscients i com a tals no ens resta més que fer-vos una recomanació als que sou companys nostres en l’obra reivindicadora: sigueu ben intransigents com a nacionalistes, això és, sigueu ben radicals. I ara, per acabar, recordem una vegada més el llegat que ens deixaren els herois i màrtirs de 1714, els catalans del segle XVIII. Del pregó publicat per la Junta de guerra a les 3 de la tarda del 11 de Setembre de 1714: “Se fa saber que essent l’esclavitud certa i forçosa, en obligació de sos empleos, expliquen, declaren i protesten als presents, i donen testimoni als veniders, de que han executat les últimes exhortacions i esforços, protestant de tots els mals, ruïnes i desolacions que sobrevinguessin a nostra Comuna i afligida pàtria, i extermini de tots els honors i privilegis quedant esclaus”.