08/08/2022

Salut i lideratge

2 min

En els darrers dies hem hagut de lamentar la pèrdua de dos professionals sanitaris que van ser, i ho seran sempre, referents per al sector sanitari: la infermera Marisa Jiménez Ordóñez i el doctor Jordi Mancebo Cortés. Dos professionals que lamentablement ens han deixat de forma prematura i que han generat nombroses mostres d’agraïment i condol entre companys i companyes de professió. Hi afegeixo les meves, tant a nivell institucional com personal.

Les persones que ens han deixat, i vull afegir també en aquest recordatori la Mariona Creus i el Santiago Tintoré, són persones totes elles poc o gens conegudes pel conjunt de la ciutadania, però que han tingut un impacte profund, constant i discret en el nostre sistema públic de salut. Persones respectades i estimades per la professió que a partir del rigor i el compromís han anat construint unes carreres que són guia i referent per a infinitat de companys i companyes.

En un sector on sovint ens deixem endur per personalismes i superficialitats, cal reivindicar els autèntics lideratges que conformen la columna vertebral del nostre sistema sanitari. Lideratges que, lluny dels focus i les ocurrències, es basen en sòlides carreres enfocades a millorar una cosa tan simple com essencial: la salut de les persones, la nostra salut.

Lideratges que es mesuren per l’empremta que deixen en les generacions que els agafen el relleu, en l’emoció que ens desvetlla el seu record, en els reconeixements que fan lluir les seves vides. La Marisa, el Jordi, la Mariona o el Santiago són una metàfora de les desenes de milers de professionals sanitaris la vocació de servei públic dels quals dona sentit a la nostra feina. Persones exemple i exemplars.

Marisa Jiménez va forjar la seva carrera a l’atenció primària. I va viure en primera persona la reforma de l’atenció primària i el progressiu canvi del paper de la infermeria en aquest àmbit, amb més autonomia, capacitat resolutiva i un paper propi en l’abordatge de pacients. Una persona generosa que sempre va lluitar, com també feu tant i tan bé la Mariona, per posicionar les infermeres com a professionals essencials en els projectes clau del sistema de salut.

Per la seva banda, el doctor Mancebo, a qui també vaig tenir la sort de conèixer i tractar personalment, va ser des de l’any 2009 cap del servei de medicina intensiva de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on ha exercit brillantment fins als seus darrers dies. Com a bon mestre, sense perdre el rigor, la coherència i la proximitat, ha transmès el seu coneixement sobre la difícil tasca d’atendre els pacients més greus a centenars de deixebles.

Com a exemple més clar, la seva batalla al capdavant de les UCI de Sant Pau durant els darrers dos anys i mig, en què la covid-19 va irrompre al nostre sistema com una piconadora. No ho oblidem mai: van ser les desenes de milers de professionals sanitaris del nostre sistema de salut els artífexs de la gesta colossal d’enfrontar-se a un virus que ens ho va capgirar tot.

Serveixi aquest breu article com a humil homenatge a tots ells i a totes les persones que ens han deixat prematurament.