Salsa per a Mondrian
Ha coincidit que s’ha ‘descobert’ que un quadre de Piet Mondrian porta més de setanta anys capgirat en un museu amb els recents ‘atemptats’ –o empastifades– contra obres d’art, sembla que amb la intenció de protestar contra l’ús d’energies contaminants.
Els activistes climàtics busquen qualsevol manera de fer-se sentir. Atacar quadres famosos és un esquer idoni perquè les càmeres del món difonguin la teva cara i missatges, sobretot en el temps dels vídeos curts a les xarxes socials. De cop i volta l’acció dels justiciers es converteix en una notícia planetària, ben lligada a la imatge d’un quadre que tots ja hem vist o que fins i tot hem estudiat. Donar-te a conèixer i fer arribar la teva veu –quan se suposa que ets portador d’un missatge redemptor o políticament important– no deixa de ser necessari.
Però s’haurà de ponderar fins a quin punt l’estridència d’aquests mètodes —llançar puré o pintura— no serveix més aviat per banalitzar la causa, o fer que el comú dels ciutadans occidentals la relacionin amb les dèries narcisistes d’un plegat de desenfeinats, amb els quals no volen establir cap lligam ni mostrar simpatia. En el món ‘modern’ sovint hi ha poca bellesa: atacar la que tenim en forma d’art em sembla poc intel·ligent. El ‘com’ és tan important com el ‘què’; les formes radicals només satisfan els ja convençuts, els quals fins i tot voldrien més contundència. Podem entendre que rere això hi ha molta desesperació –sí, els governs occidentals no fan el que caldria per aturar l’escalfament global!–, però al mateix temps no em deixa de cridar l’atenció que sempre ataquin quadres que tenen un vidre protector, com si fossin conscients del que els pot passar si fan malbé de veritat un quadre de Monet de cent milions de dòlars.
Theodore Kaczynski, convençut que el món anava cap a la destrucció provocada pel domini material i espiritual de la màquina damunt de l’home, va arribar a matar informàtics i professors amb els paquets bomba que els remetia; però que assassinés tres persones i en mutilés més d’una vintena no va servir per aturar la Tercera Revolució Industrial. A Kaczynski se’l coneix com Unabomber, i els seus escrits teòrics sobre el desastre imminent que ens espera (l’assaig La societat industrial i el seu futur) estan perfectament disponibles a la xarxa.
M’agradaria pensar que ha estat amb la intenció de protegir el quadre de Mondrian d’algun atac que s’ha descobert que no estava ben exhibit. Però no. Una de les comissàries de la celebració del 150è aniversari del naixement del pintor ha comparat el quadre penjat amb una fotografia de l’estudi de l’artista, en la qual es veu la posició amb què va ser confegit (són tires adhesives de colors sobre un llenç blanc).
El que em molesta, però, és que considerin que és una ‘tradició’ tenir-lo posat així. Diuen que, tot i la ‘descoberta’, no li donaran la volta… De veritat que em venen ganes de protestar. Si li posen un vidre potser jo —i un pot de salsa mallorquina— farem una visita a Düsseldorf, a veure si em faig famós per algun motiu que no passi per això de continuar escrivint llibrets i llibrots.
Melcior Comes és escriptor
