S’han de fiscalitzar els anuncis encoberts dels ‘influencers’?

BarcelonaUna de les exigències mínimes que cal reclamar a un mitjà de comunicació és que sigui transparent a l'hora de diferenciar la informació que subministra sota el seu criteri editorial i tot allò que comunica com a part d'una campanya publicitària. Sembla bàsic, però moltes capçaleres se salten el precepte. En tot cas, és interessant qüestionar-se si aquesta mínima decència hauria de requerir-se també als instagramers.

Al Regne Unit pensen que sí. L'Advertising Standards Authority ha cridat l'atenció a una sèrie de celebritats d'aquesta xarxa social per saltar-se repetidament la norma d'identificar correctament els anuncis. Els diu que, si persisteixen, s'arrisquen a multes o a l'eliminació dels posts conflictius. La pressió de l'organisme és important. Menciona els noms de Jodie Marsh, Chloe Khan, Lucy Mecklenburgh (i un centenar més) i alerta que una de les mesures punitives podria ser fer anuncis on se les assenyalés per mostrar com a recomanacions personals les seves esponsoritzacions de productes.

Em sembla bé. Internet ha democratitzat la comunicació. Des del moment en què algú viu del que comunica –per molt que ho faci amb una iniciativa estrictament individual– està impactant en el sector i, per tant, ha de plegar-se a les normes que regeixen, o haurien de regir, per a tots. Si instagramers amb milions de seguidors poden fer anuncis camuflats, es crea un greuge automàtic amb els mitjans de comunicació que sí que segueixen la norma. I no em val l'argument de "la gent ja ho sap". Perquè pressuposar que les recomanacions són fraudulentes –és a dir, no sinceres, sinó interessades– alimenta la sospita permanent que la comunicació en general no és honesta. Els mitjans, que són necessaris, només se'n sortiran si restauren una confiança amb el públic que està tocada. I ho està, en part, pel campi qui pugui del món digital.