Robot innocent

Des que l’escriptor txec Karel Capek va inventar els personatges dels robots, que la literatura no ha deixat de fer-se’ls seus. Capek els posava literalment en escena en una obra de teatre de l’any 1921, que mostrava com els homes artificials creats per un fabricant eren els nous proletaris, i acabaven rebel·lant-se i cobrant vida davant d’una humanitat cada vegada més estèril i alienada. ‘Robot’ és una paraula que prové del txec, del vocable ‘robota’, que significa esclavitud. Els robots, doncs, són els esclaus ja a l’inici de les ficcions que s’han fet sobre ells; també a dues novel·les recents que han estat traduïdes a la nostra llengua.

A La Klara i el Sol, del premi Nobel Kazuo Ishiguro, el robot és una AA, una assistent de joves adolescents que ansieja començar a treballar per qui se l’emporti de la botiga. És un personatge amb la marca de l’autor: d’una bondat abnegada i pacient, observador i sensible, que quan finalment és duit a casa de la seva nova propietària farà tot el possible per ajudar-la en tot. La Klara no és més que una versió del majordom Stevens, també disposat a sacrificar-se pel bé de l’amo. Ishiguro fa una novel·la sobre l’amor humà, fins i tot la necessitat de dotar-ho tot d’un sentit transcendent, que doni embranzida al que estem disposats a fer pel bé dels altres. La Klara és un robot que fins i tot acceptarà deixar de ser important, ser apartat quan els humans, tan volubles i capritxosos, deixin de necessitar-la. La servitud del robot és tan completa que ni tan sols troba a faltar la dignitat.

Ian McEwan a Màquines com jo fa també una novel·la de robots. McEwan és més maliciós i especulatiu, i situa la seva història en un passat futurista, una Anglaterra sotragada per la guerra de les Malvines i amb un Alan Turing encara ben actiu. L’autor inventa n’Adam, un robot que pertany a una sèrie que també té la seva versió femenina, les Eves, un primer model d’intel·ligència artificial que se’n va a viure també amb el seu primer propietari. McEwan ens narra, des del punt de vista de l’amo, com n’Adam aprèn, madura i filosofa, com la particular alquímia del seu cervell electrònic li dona un caràcter únic, que fa que puguem reflexionar en com podria arribar a encaixar en la vida humana una vida que no ho fos, però que es veiés amb l’obligació de conviure amb nosaltres i suportar les nostres flaqueses i contradiccions. El robot de McEwan és una mescla de príncep Mixkin i sant kantià, que acaba fent el que li dona la gana, comprometent els seus amos davant de la justícia i fins i tot disposant dels seus diners de la manera que li sembla més èticament justa. McEwan sembla dir-nos que una consciència humana sense humanitat seria el súmmum de la desolació.

Tant la Klara com n’Adam són humans, massa humans. Els dos autors han tornat a posar-nos a davant robots esclaus, tant dels homes com de les nostres passions, que els fa més víctimes a ells que a nosaltres perquè en el fons són l’últim reducte concebible de bondat pura.

Melcior Comes és escriptor