Reunió diària de Rodalies

Sense ironies: que la consellera Paneque hagi demanat disculpes als usuaris de Rodalies i hagi convocat una reunió diària "de control d'incidències" és, almenys, un missatge que el Govern ha sentit la destrossa que continua fent en la vida de la gent no saber si arribarà a la feina tard, molt tard o mai. I si, com s'ha anunciat, les reunions són "al més alt nivell" (Govern, ministeri, Renfe i Adif), voldríem pensar que serviran d’alguna cosa. Els problemes d'aquests dies, en què se suposava que es notaria una millora després d'unes obres, són una humiliació per als viatgers.

Ara, la magnitud del problema de Rodalies és tan gran que més que reunir-se un cop al dia haurien de deixar tot el que estan fent i constituir-se en assemblea permanent. Aquest dijous van caure la megafonia i les pantalles de totes les estacions de Rodalies. Em va venir el flaix del 2007 (!), quan una avaria informàtica a l'Estació de França va provocar retards en totes les línies.

Sabem que no hi ha hagut manteniment d'infraestructures ni renovació de material, que per no haver-hi no hi deu haver ni pressupost per custodiar els vagons fora de l'abast dels grafiters que els embruten, i tot això reflecteix una deixadesa política sostinguda que fa que no funcionin les Rodalies de la llunyana Catalunya. Que el ministre s’atrevís a dir que el tren viu el millor moment de la seva història a Espanya va ser indecent, o vol dir que Catalunya no compta com a Espanya.

Ara s'hi està a sobre, però el retard acumulat és tan gran que fins i tot amb voluntat política i pressupostos farem curt, perquè tenim un problema amb dues empreses públiques, Renfe i Adif, amb canvis d’estructura i governança. Adif ha viscut molt bé mentre ha construït línies d’AVE noves de trinca. Quan ha de gestionar serveis existents i densos, pateix i fa patir. ¿Veurem mai a la vida un servei de Rodalies digne d’aquest nom? No hauria de ser tan difícil. No es tracta d'anar a Mart sinó que funcionin els trens d'un país de la Unió Europea.