El repartiment

Avui no és 8 de març i els problemes són els mateixos que ahir. Avui no és 8 de març, però l’onada involucionista continua i afectarà homes, dones i, en general, qualsevol persona que no entri en els paràmetres d’aquesta masculinitat asfixiant que compleixen a la perfecció els lideratges de Trump, Putin i Xi. 

Es presenten com a lideratges forts, però en realitat confonen la fortalesa amb l’arrogància, la fatxenderia i la supèrbia. Idees simples que menyspreen la diferència i la dissidència dels que no segueixen el culte a la personalitat, els diners i el poder.

Sense temps per perdre, Europa comença a adonar-se que l’ordre internacional liberal està amenaçat per la voluntat de repartiment del món de tres potències, dues de les quals estan en mans de dictadors i una tercera en perill de caure-hi. Els nord-americans veuran com es porta al límit l’equilibri de les seves institucions, i la gran pregunta per als pròxims temps serà si les institucions i la societat civil seran prou forts per limitar aquesta andanada contra els pilars de la democràcia. De moment, els tribunals són el primer dic de contenció de moltes de les polítiques de dubtosa legitimitat de Trump.

Governar no és fàcil

Les primeres setmanes de mandat demostren que Trump està disposat a rebentar l’ordre intern i l’ordre internacional, però que no ho tindrà fàcil. El seu èxit al país es basa en tres mesures que aprova àmpliament l’opinió pública: la política migratòria, les retallades al govern federal i la imposició d’unes relacions internacionals basades en l’aprofitament de l’altre. Trump no ho tindrà tan fàcil com la seva propaganda fa veure. De moment, el 5 de març el Wall Street Journal va publicar que els vols militars d’expulsió d’immigrants s’han aturat per qüestions pressupostàries i les expulsions massives no s’estan produint. Pel que fa a la reducció de l’administració, han transcendit diferències importants dels membres del gabinet amb Elon Musk que han obligat el president a desautoritzar-lo i assegurar que la reducció de la burocràcia es farà "amb bisturí i no amb destral". En el fons hi ha la inquietud social per les conseqüències sobre els programes Medicaid i Medicare, la cobertura sanitària per a les persones grans i les persones amb menys recursos. 

Musk considera la seguretat social "la piràmide de Ponzi més gran de tots els temps", però no està clar que Trump s’atreveixi a desmuntar el sistema. Però on Trump se la jugarà de veritat és en l’economia i en la inflació, la principal preocupació dels nord-americans. De moment, la guerra comercial s’ha anat ajornant per la inquietud dels actors implicats, i la caiguda de les borses no és un bon símptoma. 

Mentrestant, Europa s’ha començat a moure per liderar la pau. Una pau entesa com un acord sostenible que no es basi en la humiliació dels ucraïnesos ni en la inseguretat crònica dels països membres de la Unió Europea davant d’una Rússia expansionista. 

Per fi, aquesta setmana Londres i París han entès el perill de la situació i han comprovat la nul·la capacitat diplomàtica trumpista. Quantes reunions a crits deu haver presenciat el bust de Churchill que hi ha al Despatx Oval? Probablement centenars, però mai fins ara cap president havia emès en directe el trencament amb un aliat alhora que provocava una profunda satisfacció a l’enemic comú. La diplomàcia transaccional de Trump no es pot emetre en prime time si no es vol acabar admetent alguna derrota a mans de la realitat o donant cartes a Rússia.

Que Trump hagi recuperat el bust de Churchill al Despatx Oval podria no ser una bona notícia. De fet, també ha recuperat el botó amb què demana als assistents que li reomplin el got de Coca-Cola, beguda de la qual consumeix uns quatre litres al dia, però si respecta Churchill també pot ser que respecti el pont transatlàntic del primer ministre britànic, Keir Starmer. 

Aquest dissabte mateix, Volodímir Zelenski celebrava una trobada "molt productiva" amb una delegació britànica. Una reunió prèvia a la de dimarts vinent, quan els ucraïnesos es trobaran amb representants nord-americans a l’Aràbia Saudita. La mediació dels sàtrapes del Golf es farà mentre 70.000 dones ucraïneses lluitaran, 5.500 de les quals al front, per la llibertat del seu país.

De les moltes i recurrents frases que s’atribueixen a Churchill n’hi ha una per a cada moment, com ara aquesta: "L’èxit no és el final. El fracàs no és fatal. El que compta és el coratge per continuar". És el que necessita Ucraïna i Europa. Els temps han canviat i en el repartiment del nou món ningú no els espera.