La religió com a propaganda política
La discreció no és precisament una de les característiques que defineixen aquests temps que vivim. Ja em va bé, perquè no és el meu fort ser discreta, però hi ha línies vermelles que em costa assimilar com a ciutadana. És el cas de les demostracions de religiositat que han fet els líders polítics de la dreta, d’una manera gairebé pornogràfica, en el sentit que té aquesta paraula d’‘exhibició explícita’. La fe no ha de ser motiu de propaganda, i tenir fe no et fa més bon polític. De fet, ni tan sols et fa més bona persona –la llista de malvats que professen una religió és ben llarga, llarguíssima.
Durant la Setmana Santa, una celebració catòlica que mereix respecte –com les de qualsevol religió, ni més ni menys–, hem vist com les banderes de l’Ajuntament de Palma i del Consell de Mallorca han quedat a mig pal. Si aplicam la regla del president del Parlament, Gabriel Le Senne, qui va argumentar que penjar la bandera LGTBI era un acte excloent, només podem arribar a la conclusió que aquestes institucions han exclòs bona part de la població: ateus, musulmans i persones d’altres confessions. A més, hi ha una diferència important: mentre que la bandera LGTBI es penja en solidaritat amb un col·lectiu que pateix marginació per la seva condició sexual, enaltir el catolicisme, com en altres etapes fosques de la història d’Espanya, no es fa en solidaritat amb ningú. I cal recordar, per enèsima vegada, que l’Estat és aconfessional. Com que els governants no en tenen ni idea, segons sembla, aclariré que ‘aconfessional’ vol dir “que prescindeix de les confessions religioses, que n’és fora”. Senyors polítics, prescindir de les confessions religioses és una magnífica manera de governar per a tothom, com us agrada proclamar que feis.
L’exhibicionisme religiós no s’ha limitat a les façanes de les institucions. Hem vist les xarxes socials inundades de polítics en actes religiosos, fent propaganda i subratllant com és d’important mantenir les tradicions religioses. Em sembla meravellós, si ho limiten a l’esfera privada, si no hem de veure que el perfil d’un partit polític informa que és Dijous o Divendres Sant. Quina importància té això per governar? A més, encara que no ho puguin concebre, les persones per a les quals no té cap significat especial que sigui Dijous o Divendres Sant també existim. I segur que algunes els voten.
La ciutadania no necessita saber que la presidenta del Govern i el president del Consell de Mallorca han anat a una processó. Tampoc cal estar informats que el batle de Palma ha saludat les confraries, encara que s’ha d’agrair aquesta iniciativa en favor de la bona educació. Com serien les coses si hi anassin sense un fotògraf al darrere i sense proclamar-ho a les xarxes socials? Se’n recorden, del que deia Jesús sobre els fariseus?
