De l’article de Francesc Pujols (Barcelona, 1882-Martorell, 1962) publicat tal dia com avui de fa noranta anys a Mirador (5-IV-1934). Poeta, assagista i articulista, conreador d’una ironia desconcertant, Pujols, de formació autodidacte, era conegut com “el filòsof de la Torre de les Hores de Martorell”, on s’hi va recloure voluntàriament al sortir de la presó recent tornat de l’exili el 1942. Josep Pla va dedicar un llibre l’any1931 a la Hiparxilogia, la religió de Pujols.
Quan la gent diu que el sotasignat té la pretensió ridícula de fundar una religió, com aquell que no diu res, tant els que ho diuen com els que ho escolten, deixant de banda l'efecte còmic i desproporcionat que els pugui fer, tots tenen de seguida i espontàniament la sensació que, deixant de banda la follia que tot això pugui respirar, el fundador esmentat és un místic, un fantàstic o un visionari, com tots els fundadors de religions coneguts fins ara, que han tingut de passar per boigs no sols en el moment de la fundació, sinó fins segles després, perquè malauradament la paraula religió, en lloc d'evocar realitat i naturalesa, evoca quelcom de purament ideal i sobrenatural, com si la religió no pogués ésser la cosa més natural del món, molt més natural que la vida present, que malgrat ésser real és de les coses més fantàstiques que existeixen, fins al punt que si no estiguéssim acostumats a veure-la cada dia quan ens despertem ens semblaria impossible. [...] Als que s'estranyen que hi hagi una altra vida nosaltres estem cansats de dir-los que el que ens estranya és que hi hagi aquesta. Reconeixem també que els fundadors de religions fins ara han fet tot el possible per donar to fantàstic a la religió, [...] Els fundadors de religions toquen més de cap als núvols que de peus a terra i això s'ha d'acabar. El cas del sotasignat és tot el contrari. Precisament la religió de Francesc Pujols és clara i positiva en comptes d'ésser mística i fantàstica. [...] La religió de Pujols és purament científica i no té cap pretensió d'ésser inspirada per cap poder sobrenatural i de l'altre món. Al contrari, és nascuda de la ciència i de res més que de la ciència, i encara no de la ciència hipotètica, que per descobrir inventa, sinó de la ciència d'observació i experiència. Si alguna cosa hi ha contrària a la fantasia pel seu realisme cru i nu, és precisament la religió del sotasignat, o religió catalana i catalanista com ell en diu, justament per aquest realisme que la caracteritza. [...] La religió de Pujols no és vinguda del cel com les altres, sinó que és la primera arrencada de terra, collida com un fruit madur de l'arbre de la Ciència. [...] És la filla dels temps científics i no dels temps mitològics com les seves germanes. […] En la religió de Pujols, no hi haurà creients. Només hi haurà convençuts. Els que creien que la concepció científica mataria la concepció religiosa estaven molt equivocats. No sols n'és l’únic fonament sòlid, sinó que resultarà la seva salvadora. Mentre la ciència progressava, la religió anava endarrere [...] La religió abans de la Hiparxiologia estava com la medicina abans de la microbiologia, com l’astronomia abans de Copèrnic, com la geografia abans de Colom. En aquestes condicions, doncs, Pujols, encara que sigui passant per boig com tots els que es dediquen a aquests assumptes, no tindria cap inconvenient a posar-se a les targetes: Francesc Pujols, fundador de religions.
