Una recessió brutal

Les conseqüències econòmiques de la pandèmia del covid-19 són d’un abast inèdit. La magnitud de les xifres fa basarda. Traduïdes en termes de la vida real de les persones, són conseqüències socials molt dures, i ho seran també per a la viabilitat de les empreses i, per tant, de la capacitat de generar llocs de feina i riquesa. L’ensorrada del PIB en el segon trimestre a Europa no deixa cap marge de dubte: estam davant d’una crisi històrica. El PIB balear és dels que han experimentat caigudes més fortes, del 36,4%, segons la Fundació Impulsa. L’espanyol ha caigut un 22,1%. Això, quan la mitjana de la Unió Europea està en el -14,4%. El fons de reconstrucció europeu serà bàsic per encarar la sortida de la crisi. Ara comença la batalla política i estratègica sobre aquests doblers, una batalla que a Espanya mostrarà un pic més si la dinàmica és la de l’habitual centralisme o si la invocada cogovernança amb els governs autonòmics és real.

La publicació aquest divendres de les desastroses dades del PIB ha coincidit, no per atzar, amb la trobada de presidents autonòmics, convocats per Pedro Sánchez, per abordar el daltabaix i començar a dissenyar el repartiment dels fons europeus per a la recuperació: 140.000 milions per a Espanya. Un repartiment que, d’entrada, rere la retòrica de la cooperació Estat-comunitats, no dissimula la voluntat de control final per part del govern espanyol. Les autonomies tindran la capacitat de presentar projectes, però l’executiu central -reservant-se la tasca de coordinació i lideratge i exercint d’interlocutor amb Europa- serà decisiu a l’hora d’assignar recursos. Una assignació que, a més -com ha recordat Sánchez-, pretén ser igualitària entre tots els territoris seguint el model del cafè per a tothom.

En la pràctica, la participació de les comunitats autònomes se circumscriurà a una conferència sectorial presidida per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en la qual els diversos executius abocaran les seves propostes; i puntualment en les conferències de presidents, que seran mensuals, segons ha avançat Sánchez. Atesa la gravíssima crisi a què ens enfrontam, no hi haurà cap fòrum on es discuteixi sobre repartiment de pressupostos que pugui ser ignorat. Les Balears, molt perjudicades pel covid en termes econòmics i socials, han de tenir dret a una part dels recursos europeus que reconegui aquesta crua realitat. Els pròxims mesos seran crucials tant per acabar de veure l’abast de la crisi econòmica com per negociar amb l’Estat la part dels fons europeus que necessitam per sortir-ne.

EDICIÓ PAPER 01/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF