Racisme, esports i mitjans: què canvia i què no

A l'atleta Isaac Viciosa se li ha entravessat que el murcià Mohammed Katir li hagi arrabassat el rècord espanyol dels 3.000 metres. En una entrevista expressava que li hauria agradat "que l'hagués batut un atleta amb cognoms castellans". Després ha intentat matisar el que no era matisable. Però el cas ha fet recordar aquelles portades del Marca del 1997. Se celebrava el Mundial d'Atenes i Fermín Cacho i Reyes Estévez s'havien d'enfrontar al marroquí Hicham El Guerrouj. El diari va titular "Leña al moro". Glups. La cursa es va celebrar i El Guerrouj en va ser el vencedor. L'endemà l'esportiu insistia amb la brometa, amb una foto dels tres atletes i el titular: "Moro, plata y bronce".

Per cert, remenant l'hemeroteca he trobat aquest article d'El País que condemnava aquelles portades. "L’esport sempre s’ha utilitzat per unir voluntats i exaltar identitats. El que no sembla legítim i és xaró, grotesc i perillós és instigar a menysprear i odiar el contrari. I són intolerables les crides que impliquen violència, encara que sigui en forma de metàfores". Ho signava el cap d'opinió del rotatiu, Hermann Tertsch, actualment eurodiputat de Vox. La vida dona mil voltes. I no sempre cap a millor. Una altra cosa que m'ha divertit –és un dir– és que a Alerta Digital recullen les declaracions de Viciosa però, esclar, per a ells es tracta d'un heroi: per fi algú diu les coses pel seu nom! Però el que m'ha fet gràcia és que un comentarista ha vist censurada la seva opinió, que ha estat substituïda per un missatge firmat per l'administrador dels xats. "Si no li publiquem els seus comentaris, ¿per què hi insisteix? Tant necessita que li prestem atenció? Dignitat, porc, dignitat". Si el racisme desacomplexat s'ha traslladat del Marca a Alerta Digital serà un bon senyal. Però em temo que continua enquistat en carrils massa centrals de l'autopista comunicativa espanyola.