La quota separatista negativa per a les Illes Balears
No és solidari. No és just. No és generalitzable. I, sobretot, no té en compte les necessitats dels ciutadans de les Illes Balears. El govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya han signat un acord que no és més que la quota separatista, la cessió de la gestió de tots els tributs. Ho han fet de manera bilateral, excloent i menyspreant la resta de comunitats autònomes. És un acord que veim amb extrema preocupació, i al qual ens oposam frontalment per diverses raons.
Primer, en l’actualitat hi ha tres comunitats que som aportadores netes al sistema de finançament autonòmic, és a dir, que aportam més del que rebem (la comunitat de Madrid, les Illes Balears i Catalunya, per aquest ordre). La sortida de Catalunya, amb la quota, és la ruptura de la caixa comuna, que evidentment ens perjudicaria. Fent estimacions prudents, suposaria una pèrdua de més de 50 milions en ingressos per a les Illes Balears, i ens obligaria a aportar encara més.
Segon, obrint la porta a la quota, entram en un model de finançament desconegut que cap país federal aplica. Si el govern estatal –el govern d’Espanya– cedeix totes les bases tributàries als governs subcentrals –les comunitats autònomes–, perd la capacitat de finançament. Quines conseqüències tindria això en l’endeutament del govern d’Espanya, i per tant dels ciutadans? I com es pagarien les pensions amb aquest sistema absolutament insostenible?
Tercer, l’acord diu literalment que vol introduir “mecanismes addicionals als actuals per limitar la competència fiscal a la baixa”. Per dir-ho en altres paraules, Pedro Sánchez ha acceptat que Catalunya tengui la màxima autonomia tributària –la màxima gestió dels seus imposts– i al mateix temps reduir la de les altres comunitats. Vol harmonitzar els imposts, és a dir, apujar-los, recuperar tributs com l’impost sobre successions i, en definitiva, desfer el que els ciutadans van votar el 28 de maig de 2023. Volen guanyar per la via de la imposició el que no van guanyar a les urnes. Es pot estar o no d’acord amb abaixar els imposts, però de cap de les maneres es pot estar d’acord amb atacar la capacitat de les Illes Balears d’abaixar-los. Perquè això no és federalisme, sinó la màxima expressió del centralisme jacobí i un atac a l’autonomia de les nostres illes.
I quart, negociar el nou sistema de finançament autonòmic comunitat a comunitat és un precedent nefast. Per què començar amb Catalunya i no amb una altra comunitat? Quina confiança pot tenir el Govern de les Illes Balears en una hipotètica reunió bilateral amb un Pedro Sánchez que ignora els convenis de carreteres i ferroviari, que nega la crisi migratòria que patim o que abandona la gestió del servei d’estrangeria o de les forces i cossos de seguretat de l’Estat?
El que ens afecta a totes les comunitats, el govern d’Espanya ho ha de negociar amb totes, alhora, de manera multilateral en el Consell de Política Fiscal i Financera i en la Conferència de Presidents Autonòmics, una opció que fins ara ha evitat tot i les nostres exigències. Així i només així. I és allà on defensarem el que sempre hem demanat: cal respectar el principi d’ordinalitat, si som els segons a aportar, hem de ser el segons a rebre; un pes més gran de la insularitat i tot el que comporta; l’atenció a la realitat de l’Espanya que s’omple, el creixement poblacional i la nostra població flotant, i com afecta al funcionament dels serveis públics, i blindar i augmentar la nostra autonomia tributària. Perquè estam aquí per defensar els interessos de les Illes Balears.
