Una qüestió d’estil

Coneixem molts de votants del PP als quals ningú no guanya a bona persona. Aquestes coses s’han de tenir clares a cada moment, encara que molts de conciutadans d’idees oposades a les d’aquests conservadors no ho admetrien ni a l’hora de la mort. De directius del PP que veuen en aquest partit l’eina per recuperar un cert ordre civilitzat també n’hi ha i en conec, per més que aquests darrers anys les seves virtuts s’hagin fet esborradisses enmig d’aquesta boira opaca i contaminant generada per tanta corrupció i tanta de tensió dirigida a assolir la ingovernabilitat general.

Malgrat aquestes terboleses, hem de ser capaços de no associar tots els militants del PP a la imatge de llops contra xais, per més difícil que alguns ens ho posin. Passa que quan sabem que un batle espanyol del PP ha dit que una ministra té llagues a la boca de tantes fel·lacions com ha fet a un company i camarada polític seu, pensam que aquest perfil entona amb el tòpic del PP. Darrere cada tòpic hi ha, com a poc, molts fragments de veritat. I tots tenim tendència a pensar que tanta baixesa i tanta brutor només és pròpia d’un cert tipus de militància. Més encara si no sentim un clamor de condemna per part dels seus camarades.

Sap molt de greu, perquè aquesta detecció es produeix per mor dels nostres prejudicis. És clar, dels nostres prejudicis no tan sols nosaltres en som responsables. I persones com aquest batle espanyol els intensifiquen i ens allunyen de cap pensament que ens hi pogués acostar. Perquè, en el fons, ja es tracta d’una qüestió d’estil.