La quantitat no importa, és una altra qüestió

HAN VOLGUT FER un cert renou. Mentre uns celebràvem que els premis Ciutat de Palma de poesia i de novel·la han tornat a ser exclusivament per a obres escrites en català, els que sempre han estat més del costat de les llengües oficials que no de la llengua pròpia s’han aferrat al fet que enguany hagin estat moltes menys les obres presentades a les dues categories. Al Ciutat de Palma 2014 de novel·la hi optaren 66 originals, i 128 al Joan Alcover de poesia. Els del 2015, que són els que es lliuraren aquesta setmana, només han tingut 11 novel·les i 16 obres en vers com a candidates. Al marge que la convocatòria es va publicar més tard (no es va fer abans d’eleccions i amb els canvis ja se sap què passa), no es pot pensar que el català tindrà la capacitat d’atreure tants autors com si s’ajunten castellà i català. Si a més hi afegissin l’anglès, el xinès i el rus es podria quintuplicar la participació.

Però aquest no és en absolut el tema, ni és per aquí, per la quantitat d’obres presentades, que es guanya o es perd prestigi, que és com ho volen veure o fer veure alguns. Podria dir que precisament un nombre menor d’obres presentades quan els premis són només per a la literatura en català és la demostració de la feblesa de la nostra llengua i la necessitat de reconèixer-la, però fins i tot aquesta no és la qüestió. La quantitat no és el que prestigia uns premis i, en tot cas, la capacitat d’atreure els autors depèn molt més de la seva definició i arrelament que no d’anar sumant llengües. Aquí ens fa falta prestigiar la cultura pròpia, que tothom sàpiga que és prioritària per a nosaltres i sobretot acompanyar i estimular els qui la fan servir per escriure. No hi ha cap dubte que quan un autor opta pel català demostra un compromís i fa un cert sacrifici. També és un deure recompensar-ho.