21/04/2021

Puritans a la mesa del Parlament

2 min
Disponible en:

Que al Parlament no s’hi pot parlar de tot ja ho sabíem. Només que donàvem per fet que posar morrions per fer emmudir els diputats era només una afició del Tribunal Constitucional. Ara acabem de descobrir, però, que a la mesa de la cambra també es comparteix la pulsió prohibicionista i el gust per actuar a la manera inquisitorial.

La mesa del Parlament ha vetat dues preguntes del PSC perquè considera que són transfòbiques i resulten ofensives per a les persones del col·lectiu transgènere. La primera de les qüestions feia referència a un capítol del programa X, la sèrie, en què les Tres Bessones parlaven de sexualitat sense establir relació entre els òrgans sexuals i el sexe de les persones. La formulació de la pregunta era aquesta: quina és la base científica per presentar la sexualitat humana dissociant els òrgans sexuals del sexe de les persones? L’altra qüestió censurada interpel·lava l’executiu sobre si s’havien analitzat les conseqüències per a les internes dels centres penitenciaris del trasllat de persones transgènere a les presons de dones.

Les bones intencions dels membres de la mesa que han vetat aquestes preguntes són les mateixes que gastaren en el seu dia gent tan insigne i amant del pensament lliure com Girolamo Savonarola, que al segle XV va convidar els florentins a cremar tots els llibres que ell considerava llicenciosos, o el gironí Nicolau Eimeric, que al segle XIV es va treure del magí el Manual de l’Inquisidor, un fabulós llumí per encendre les fogueres on acabarien cremant tota classe de dissidents de les opinions sancionades per l’Església.

La intransigència es vesteix de vegades a l’armari de la tolerància. Fa temps que en el debat públic que afecta el col·lectiu transgènere –i, per tant, tota la societat, en tant que s’exigeix que se’n modifiquin les normes de convivència– es confon l’imprescindible respecte per aquestes persones amb l’exigència d’unanimitat amb plantejaments que poden no compartir-se o l’obligació d’haver de combregar amb veritats que se’ns vol fer passar per científiques quan només són diferents vernissos de la ideologia de gènere.

Ni qüestionar certes afirmacions ni menys encara fer preguntes al Parlament com les que han estat vetades és ofendre el col·lectiu transgènere. Sempre que entenguem que l’imprescindible respecte per les minories, exigible sempre però amb més motiu quan han estat i són encara objecte d’acarnissament per part de percentatges gens menyspreables de la societat, no equival a donar-los acríticament la raó en tot ni cedir sense debat a les seves pretensions.

La mesa del Parlament ha interpretat les preguntes que els socialistes volien plantejar al Govern com si es tractés d’una adaptació de la popular manera valenciana d’insultar: "Preguntar és ofendre? Vostè és puta?" Ens han demostrat actuant així que la seva és una pell tan fina com la del puritanisme més tronat. Qui prohibeix preguntes nega la base del parlamentarisme. I això sí que és un insult. Ben gruixut, per cert.

Josep Martí Blanch és periodista

stats